El toc de queda i el nacionalisme espanyol

"Només faltava un ingredient en aquesta Espanya sortida de la novel·la '1984', i ja ha aparegut. Un estat d'alarma preventiu i fins al mes de maig"

Des de que Vox va arribar al Congrés els rumors, les bromes i els tuits sobre un possible cop d'estat s'han repetit amb una cadència mil·limètrica. Han anat caient com una gota constant i repetitiva sobre la nostra consciència. El partit d'ultradreta mai ha amagat el seu feixisme emocional (per definir-lo d'alguna manera) i ha exhibit ganes de canviar les coses radicalment. Per defensar la Constitució, carregar-se-la i muntar una tirania autoritària. La idea d'imposar un sistema polític de pensament únic que controli rigorosament els ciutadans. Una sola manera de pensar, una sola nació, un sol partit i una disposició política que permeti a l'Estat fer i desfer amb la vida diària dels súbdits. El que de tota la vida s'ha conegut com a dictadura i que, aparentment, sembla una construcció política que encaixa amb el caràcters, els discursos i la propaganda que llança l'ultradreta. Però, quantes diferència hi ha entre aquest somni tirànic imaginari i l'actual estat de les coses sota el poder del partit socialista?

Si alguna cosa és innegable avui en dia és, precisament, que vivim en un sistema mental (conceptual) de pensament únic. Fins i tot, si se'm permet, de partit únic. Ja la voldria España, la discrepància interna que té l'independentisme. A Madrid només hi ha una manera de veure les coses i tots els partits i els mitjans estan correctament alineats amb aquesta idea. España (la concepció castellana d'Espanya) és l'única nació amb drets de tot l'Estat. Qualsevol decisió política (i fins i tot periodística, judicial o social) ha de respectar i defensar aquesta concepció nacionalista. És important que la idea única de l'Espanya indivisible sigui seguida estrictament per tots els estaments de l'Estat. Allò que Hitler anomenava coordinació de poders (Gleichschaltung) i que implicava jutges, periodistes i polítics per l'assoliment d'un bé moralment superior: la supervivència de la nació. Al contrari que el cas català (que és una revolta de base per superar el control polític sobre la nació catalana) el nacionalisme espanyol s'ha fonamentat sobre el control polític i la transmissió d'idees des les elits cap a baix.

 

Per tant, quan tot l'estat funciona sense fissures, des del rei fins als jutges passant pels polítics "d'extrema esquerra" i periodistes en favor d'una sola idea, què ens diferencia d'una dictadura? Recordem, per si se'ns ha escapat, que tenim presos polítics i ciutadans que han estat arrestats, interrogats, amenaçats i aïllats només per les seves idees. Només faltava un ingredient en aquesta Espanya sortida de la novel·la 1984: un gest per disposar lliurement de la nostra vida privada. Una eina per permetre la vulneració de drets fonamentals com el dret de reunió o de lliure circulació. I ja ha aparegut. Un estat d'alarma preventiu i fins al mes de maig. Una iniciativa política molt greu que s'ha establert com una barra lliure del govern per fer i desfer a voluntat durant mig any. Suposo que Vox es deu sentir força ridícul, ara, veient que els fonaments del feixisme s'estan aplicant amb força èxit a Espanya, sense necessitat de cap partit d'ultradreta al govern.
 

 

Comentaris