Inici d’any, moment de plans i de propòsits renovats. Personals, però també comunitaris. I si em preguntéssiu “I tu, què vols”, jo diria que:
Vull que confiem en les capacitats col·lectives que tenim, que no havíem exercitat massivament des de feia molt de temps i que ens hem demostrat els darrers anys que tenim. Que el pensament màgic no guiï els nostres actes, ni que ens deixem arrossegar fàcilment per pulsions derrotistes ni fratricides.
Vull que sortim més del nostre reducte de confort individual i que practiquem més assíduament l’empatia i, almenys, l’anàlisi dels per què de qui no pensa ni actua segons allò que ens agrada. I que pensem més en col·lectiu, en plural, en divers. Sense paternalismes, sense bonismes, sense por al que ens és diferent, sense menyspreu al que pensa diferent.
Vull que mirem més enllà de l’entorn immediat, doncs, i del temps immediat, per pensar-nos i repensar-nos i treballar-nos com a conjunt millors, molt millors. Com vull que sigui aquest 2019, millor, molt millor.
