The real pain

"L'altra cara de The Real Spain. La que t'obliga a fer vídeos així. En definitiva, la que es vol amagar"

Espanya s'ha vist obligada a gravar un vídeo per explicar que és una democràcia avançada, un país divers i un estat inclusiu. La idea és d'Irene Lozano, exdiputada d'UPyD, fitxatge de Pedro Sánchez i actualment secretaria d'Estat d'España Global (el que abans era Marca España). El vídeo es titula "The Real Spain", l'Espanya real. Més enllà del joc de paraules que, buscat o no, recalca implícitament el caràcter monàrquic de l'estat, el vídeo és el revers d'un mirall al que s'ha volgut mirar Espanya.

 

A 'The Real Spain', José Andrés, Jesús Calleja i Isabel Coixet, entre altres, presumeixen d'una Espanya diversa que parla diferents idiomes. Està bé. Llàstima que no diu quins són, com si dir 'catalán' provoqués un herpes bucal. I encara menys, els mostra. A The Real Spain no s'hi sent cap altra llengua que no sigui el castellà, com al Congrés dels diputats. Tu prova de parlar-hi en català i ja veuràs quan dura "els diversos idiomes" que es parlen a The Real Spain.

 

El vídeo també es vanta de la "pluralitat" i la "diversitat espanyola" i que queda embolcallada amb la paraula "inclusió". No explica com s'hi ha arribat a aquesta inclusió: amb sang i foc. De manera obligada, ja sigui per la força o per l'amenaça de l'ús de la força. La inclusió de les "diferents cultures" està forjada per conflictes bèl·lics diversos. Però vaja, sempre es podria dir que això és cosa del passat i que qui més qui menys té una història farcida de morts. El que sobta d'aquest anunci que pretén transmetre modernitat és que aquesta "inclusió" està garantida a The Real Spain a través d'un article de la Constitució (filla de la també vídeo venerada Transició) que dóna carta blanca a l'exèrcit per intervenir si una part de l'estat se'n vol separar.

 

A The Real Spain no hi surt cap immigrant i sí la presidenta del Banc Santander, Ana Botín, que juntament amb altres entitats van aconseguir una cosa inèdita a la real spanish justice: que el Suprem canviés de parer en 48 hores amb la sentència que, inicialment, repercutia als bancs les despeses de contractació d'una hipoteca. Per no parlar, per exemple, de la compra que -per la quantitat simbòlica d'un euro- les autoritats financeres espanyoles van permetre al Santander fer-se amb el Banco Popular.

 

 

I sí, és clar, a The Real Spain l'única representació de Catalunya es reserva a Isabel Coixet per demanar als mitjans de comunicació estrangers que no es creguin els titulars que arriben des d'Espanya sinó que "no hi ha res tan valuós com la veritat". Com volent dir que des de Catalunya s'ha fet un fart de fer propaganda. Però clar, hi ha tantes maneres d'explicar una veritat com una mentida. I la més vella manera d'enganyar és amagar la veritat. No cal dir cap falsedat, simplement amagant la veritat ja n'hi ha prou per mentir.

 

I malgrat els intents d'España Global de mostrar The Real Spain, costarà molt tapar l'altra Real Spain: la que combat les urnes amb les porres, la que intervé una autonomia, la que impedeix la investidura d'un diputat elegit seguint els patrons de la legislació espanyola o la que té nou presos polítics acusats de muntar un referèndum. L'altra cara de The Real Spain. La que t'obliga a fer vídeos així. En definitiva, la que es vol amagar. És la que els fa mal als que miren a una altra banda, la dolorosa, el dolor real, the real pain.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?