Testosterona i desobediència

"Torra fa equilibris entre els qui volen rebaixar el to i els qui saben –amb certa dosi de realisme– que Catalunya no podrà ser independent a mitjà termini sense trencar les regles del joc"

Malgrat que a mi tampoc m'agraden determinats escrits del president Quim Torra, ni alguns dels titulars que havia deixat anar per les xarxes socials, les vexacions a què han sotmès el President (i la seva família) determinats actors de la caverna són impròpies d'una democràcia. En tot cas, són més pròpies de democràcies de baixa intensitat on a manca de voluntat, lideratge o capacitat política es teixeixen discursos populistes per tapar-se les vergonyes i esgarrapar vots d'electors cada dia més acrítics i infoxicats.  

 

A Quim Torra la societat xarxa li va jugar una mala passada, però no és menys cert que poc després es va presentar com a 131è amb la paraula "diàleg" com a leitmotiv del seu mandat. Fins i tot tenint consellers com a hostatges i sabent de l'oposició frontal de la CUP, el nou Govern estava disposat a parlar amb l'executiu de Mariano Rajoy, ni que fos per constatar que l'Espanya en blanc i negre és més viva que mai, que s'ha recorregut tot el camí i que, conseqüentment, caldria canviar d'estratègia. Rajoy, ni això! Ja fa temps que la cursa cap a la Moncloa ha començat a Madrid i, en escenaris preelectorals, els missatges ambigus o condescendents ja no ajuden. Un missatge, una idea. Testosterona! Encara que sigui difuminat, l'anticatalanisme sempre ha planat per la ment dels aparelladors madrilenys; aquella visió excloent que fa que el catalanisme polític, o és folklòric o no hi cap en aquella Espanya concebuda com un fenomen històric que es remunta als orígens dels temps.

 

A Catalunya, però, les promeses de diàleg de Quim Torra també queden encotillades per la narrativa de la desobediència implementada pels cupaires, que no amaguen la seva amargor per tenir un President que a voltes posaria el fre de mà. Torra fa equilibris entre els qui volen rebaixar el to i els qui saben –amb certa dosi de realisme– que Catalunya no podrà ser independent a mitjà termini sense trencar les regles del joc. I, d'aquesta disjuntiva en neix la provisionalitat d'una legislatura destinada més a cosir que a construir, a restaurar que no a implementar. En definitiva, una legislatura que, en el context actual, obliga a l'independentisme moderat que encara pot seure en els escons a jugar a la defensiva si vol esgarrapar marge de maniobra.

 

Però, Mariano Rajoy tampoc navega per mars massa tranquils. Idealment, la històrica classe dirigent madrilenya necessitaria retornar al miratge de l'oasi català –igualment com compra amb el cupo el regionalisme del PNB–, però oposant-se en aquell laminat Estatut d'Autonomia en el llunyà 2006, el PP va plantar el germen per l'eclosió del seu actual malson: Ciutadans. Els d'Albert Rivera naixen del conflicte i són forts perquè hi ha conflicte: a l'Espanya patriòtica, solucions fàcils a problemes complexos ("Més 155!"); a l'Espanya progre, tecnocràcia. I, la resta de monàrquics, que vinguin al darrera.

 

 

Ciutadans abandona l'eix ideològic perquè se sent còmode en la política del catch-all, l'única de fet que el pot entronitzar. Ara bé, com va quedant palès amb el temps, recorrent les províncies Rivera també troba més caliu embolcallat amb la rojigualda que no fent gala de bon gestor i ciutadà del món. Aquesta altra narrativa, de moment, se la guarda exclusivament per quan es passeja per Barcelona ensenyant el renascut Manuel Valls –"roda el món, i torna el born", expliquen que va dir–. I, en aquest desequilibri rau la seva principal debilitat: per molt que C's, amb el segell de nova política, es disfressa de modernet per foragitar l'establishment del 75 o diu voler garantir que Barcelona continuï sent una "marca internacional i una ciutat de convivència", no és menys cert que, avui per avui, fidelitza els seus votants eminentment apel·lant als sentiments més primaris del patriotisme imperialista. I, aquest discurs, només acaba mirant al passat. Al conflicte.

 

Comentaris