El problema del règim del 78 és que no té prou legitimitat, ni popular ni d’origen, per disposar d’un suport social massiu i, en la pràctica, només pot perpetuar-se pagant. Sí, literalment, pagant. Els últims en cobrar han estat els bascos, que veuran reduïda -encara més- la seva contribució a l’Estat. Els cinc diputats del PNB, imprescindibles per deixar les coses com estan, aprovaran els pressupostos del PP i, de passada, li estalviaran al PSOE el tràngol i la vergonya de posar-se en evidència, un altre cop, donant suport a Mariano Rajoy i la seva tropa. La maniobra no ha rebut una sola crítica als diaris i les tertúlies de Madrid, encantats de comprar -amb cash- un temps més d’estabilitat del sistema que els manté.
Naturalment, el règim derivat de la transició també centrifuga diners, via BOE, a les empreses de l’Ibex-35. Per això Florentino Pérez és l’única persona al món que pot vantar-se d’haver cobrat més de 1.700 milions d’euros la singularíssima feina d’haver provocat una sèrie de terratrèmols des de la plataforma Castor, just davant de Vinaròs. Siguin magatzems de gas, autopistes radials o trams de l’AVE, el capitalisme a la madrilenya fa dècades que viu immers en un festival de diners públics. Sud enllà, Susana Díaz administra un superàvit fiscal crònic que ha convertit Andalusia en un règim dins del règim.
Però si tanta gent cobra, algú haurà de pagar. La resposta ha tret milions de persones al carrer i ha generat una majoria independentista al Parlament de Catalunya que ja no vol pagar més terratrèmols. Al final, les urnes no només aportaran democràcia, sinó que estalviaran diners.
