Terratrèmol a Can Psc

"Sembla que la gota que ha fet vessar el got és la gestió dels resultats de la conferència política del PSOE"

El PSC viurà el seu terratrèmol particular. Així ho indiquen els sismògrafs situats al carrer Nicaragua. Avui – més que ahir- tot fa pensar en una gran sotregada, atès que les terres socialistes tremolen tant que es tem que provoquin un trencament intern important. La tensió, els malentesos i els desencontres entre els socialistes sobiranistes i els que defensen una entesa total amb Espanya és cada dia més evident. Tanmateix, sembla que la gota que ha fet vessar el got és la gestió dels resultats de la conferència política del PSOE. I és que les emocions viscudes per Pere Navarro durant la trobada –quan Pérez Rubalcaba li va professar amor etern amb les paraules: "Pere, lo vamos a hacer con vosotros" (en referència a la reforma de l'Estat espanyol)- han desbordat la situació i sembla que ha tingut com a efecte que el PSC hagi deixat enrere el seu suport al dret de decidir. Ara mateix, sembla que totes les cartes són sobre la taula: la tensió ha augmentat; la ruptura del grup parlamentari i de l'executiva semblen gairebé inevitables; la voluntat dels socialistes partidaris del dret de decidir sembla irreductible, entre altres raons perquè no volen perdre el tren de la història de Catalunya i fa la sensació que hi ha qui intenta destruir la pluralitat del dret a decidir amb la deserció del PSC. En fi, tot plegat fa pensar que el consell nacional extraordinari de diumenge vinent pot esdevenir un bon sainet televisiu o, si ho prefereixen, i tornant al símil sismogràfic, implicarà una desfeta digne d'un intens tsunami.

La qüestió és saber què passarà després del terratrèmol. S'imaginen vostès quines poden ser les conseqüències d'aquest trencament? Servidora n'intueix o – millor dit, n'imagina- dues de molt concretes. En primer lloc, que als actors d'aquesta comèdia els caldrà reinventar-se. És a dir, si la composició de l'executiva espanyola actual es perpetua, el PSC esdevindrà més PSOE que mai i internament implicarà que els sobiranistes del PSC sortiran disparats. Els caldrà buscar nous espais o aliances on refugiar-se per construir alternatives. Si el PSC inicia una deriva espanyolista a Catalunya, els equilibris -i les derives electorals- respecte de les altres dues forces polítiques que avui propugnen l'unionisme, PP i C's, variaran. Si Rubalcaba es fa l'amo de l'espai socialista espanyol a Catalunya, el mapa electoral pot canviar. En segon lloc, caldrà avaluar el pes d'aquest nou PSC. Si minva la seva força, se'n pot beneficiar ERC. Els republicants podrien ocupar –gairebé definitivament- l'espai de l'esquerra catalana progressista i nacional sense que ningú els fes ombra.

Malgrat tot, i mentre no coneguem els resultats de la cimera socialista de diumenge, deixin-me afirmar que en l'exercici del dret a l'autodeterminació que alguns defensem des de fa molts anys, el socialisme compromès amb el dret de decidir és vital i necessari. La possibilitat que Catalunya pugui decidir el seu futur és ara més propera que mai, però també té algunes debilitats. Una d'elles és que la transversalitat es trenqui i quedi afeblida. La rellevància d'aquesta transversalitat era una de les qüestions que l'amic Josep Romeu, recentment traspassat, defensava amb energia i contundència des de feia molts anys. Per recordar-lo i honorar-lo, deixin-me afirmar que la celebració d'una consulta o d'unes eleccions plebiscitàries només emanaran – obligatòriament- d'una unitat cívica, social i política que aplegui a tots els qui de manera transversal defensem que l'exercici de la democràcia és l'única via per poder avançar com a país. Només així assolirem la llibertat.
Així doncs, passi el que passi diumenge al carrer Nicaragua, desitjo que el sector catalanista del PSC no defalleixi en la seva defensa de les llibertats del nostre poble i que estigui a l'alçada de les expectatives que la declaració del seu partit a favor del dret de decidir van generar entre la gent d'esquerra. En aquest camí cap a la llibertat ells també hi han de ser.




 
 

Comentaris