La tensió que no cessa

"Un partit que no hagi de transvestir-se a cada instant haurà de sorgir a Catalunya per reivindicar, aquí i allà, que la diferència catalana pot defensar-se des de la lleialtat al conjunt"

Com no podia ser d’una altra manera, la publicació de la sentència sobre el procés ha estat aprofitada a banda i banda de l’espectre polític, de manera que la tensió sembla no poder tenir fi. No interessa a l’independentisme, tot i saber que, en un moment o altre, algú (que en serà líder) haurà de reconèixer l’errada de càlcul i la injustificada rebel·lió contra les lleis. Això no serà fàcil com es comprova en el fet que qualsevol intent d’aproximació és titllat de traïdoria, potser perquè més que sinceritat i coratge el que s’ensuma l’observador és un histrionisme hipòcrita que, a modus de Fouché contemporani, vol continuar en el centre de l’acció política ni que sigui per no tornar a la cua de l’atur. D’aquí el dubte de l’independentisme entre els nous moderats i els nous revolucionaris, bescanviats els papers de manera sorprenent. D’aquí l’absurda pregunta (amb dos subordinades condicionals incloses!!) plantejada per ERC a la seva militància per decidir què fer sobre l’eventual suport al PSOE.

Però tampoc interessa rebaixar la tensió als partits polítics que fan gala de competir pel lideratge de la nació Espanyola i pel poder en la seva estructura estatal. Sembla que defensar Espanya hagi de ser necessàriament atacar Catalunya, o intentar dir a Catalunya el que mai es diria a qualsevol altre lloc, o emprar l’ambigüitat com a paràmetre d’expressió. D’aquestes actituds se’n deriven consideracions socials com la que s’han posat de relleu en la darrera enquesta del CEO, on els catalans som ara els menys valorats i volguts per la resta dels espanyols. Com s’ha arribat aquí?

A tot això l’expresident Rodríguez Zapatero diu ara que ens costarà molt de temps recuperar el que s’ha perdut al llarg de l’última dècada, però no hi afegeix que el principal causant de tot l’enrenou que ara vivim va ser ell i la seva inconsistent i irreflexiva promesa d’aprovar a les Corts (que utilitza com ara Sánchez, com si conjunturals majories fossin de la institució la seva casa particular) qualsevol cosa que s’aprovés al Parlament de Catalunya en una reforma estatutària plantejada per Maragall contra l’extinta Convergència i Unió.

 

Una actitud diferent caldrà per desllorigar el nus. Un partit que no hagi de transvestir-se a cada instant haurà de sorgir a Catalunya per reivindicar, aquí i allà, que la diferència catalana pot defensar-se des de la lleialtat al conjunt i el respecte al compromís assolit en el pacte constitucional de 1978. Que l’Estat hi està també disposat s’aprecia fins i tot en sentències discutibles com la recent del Tribunal Constitucional sobre la total competència catalana en matèria de dret civil. No hauria de ser aquesta per a l’independentisme la prova definitiva de què la seva pretensió pot ser emocionalment vàlida però mancada de raó?

Però, com deia, això no va de raons. La tensió no cessa perquè és una qüestió emocional, irracional, on s’han afegit oracions més o menys correctes des del punt de vista sintàctic per donar-hi aparença de justificació. Res de nou. Per ara.

 

Comentaris (8)
Què encara és del PP aquesta? Fa 9 dies
Pels argumentaris jo diria que encara no s'ha assabentat que hi ha inocents a la presó condemnats a 100 anys per haver fet un referèndum, uns quants més, preventivament, acusat de terrorisme i uns quants altres mutilats per la policia O empresonats per haver protestat. Tampoc deu saber que Catalunya està intervinguda economicament i que al Parlament només es pot parlar del que diu el jutge. I finalment, el més important, que la gent NO vol recuperar el règim del 78, si no carregar se'l i
Parets Fa 10 dies
Nebrera . Tenim un elefant marejat a l'estada i tu ens vols distreure analitzant el color de les parets. Tu, que estàs al costat dels que ens pinten les parets del color que volen. No ens insultis més.
Un senyor antic I infectat Fa 12 dies
La Nebrera defensa, com a bon estomac agrait que es, seguiro sent , res mes.
El debat no és sobre el nacionalisme, és sobre l'estat de dret i la democràcia. Fa 12 dies
Es tracta de 2 visions diferents de la realitat: Una basada en la cooperacio, els respecte als drets humans i a la democràcia (Catalunya), L'altra basada en el respecte de l'ordre establert, la violència com a mitjà, el domini del més fort (Espanya). Son 2 nivells de consciència diferents. El diàleg, amb presoners i amenaçes, no és real. No es pot negociar si no s'és amo de casa seva! Mentre no es posin
manel Fa 12 dies
La sra Nebrera, Burniol,i tots els de LV i El Pais seguin donant la matraca i fundant un nou partit, As usual, res de nou al horitzó. Volen seguir remenant les cireres. Parlen de raó pensant de que en tenen el monopoli. I amés es creuen tan intel·ligents...........Fa pena la seva condescendència en vers als que no pensen com ells.
Ganxet Fa 12 dies
A qui vosl enganyar Montserrat? La lleialtat al conjunt ,com tu l'anomenes, és el que ens ha portat a la situació actual, és a dir, a la marginació absoluta de tot el que és català dins d'Espanya, al tracte colonial i a que Catalunya esdevingui un apèndix subsidiari de la gran capital que és Madrid.
marxem! Fa 12 dies
Abans d'escriure poder que facis una ullada al propi diari on escrius. Igual no escriuries bajanades com aquesta: "D’aquestes actituds se’n deriven consideracions socials com la que s’han posat de relleu en la darrera enquesta del CEO, on els catalans som ara els menys valorats i volguts per la resta dels espanyols. Com s’ha arribat aquí?" Te, per si no tens temps de buscar et copio l'enllaç. 1996 els catalans ja no erem estimats per la resta, ves que no sigui un dels motius que ens
marxem! Fa 12 dies
ha portat fins aquí la catalanofòbia emparada i promoguda pels diferents gobiernos. https://www.elmon.cat/politica/catalans-queien-malament-espanya-estelada_2101893102.html
Sergima Fa 12 dies
Aquest article és lamentable. En serio ens vols fer creure tot això??