La sentència d’Estrasburg donant la raó a Arnaldo Otegi, i a quatre demandants més, dictaminant que no van tenir un judici just a Espanya és una bona notícia. De nou, la justícia europea deixa en evidència la (in)justícia espanyola. I és evident que pot ser un precedent pels presos polítics independentistes. Fins aquí tot són bones notícies. Però siguem realistes: totes aquestes garrotades a la justícia espanyola de poc serveixen si no van acompanyades de sancions. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha donat la raó a Otegi, però els ha passat res als magistrats de l’Audiència Nacional que el van jutjar? N’hi ha algun d’inhabilitat o sancionat, de la manera que sigui? La resposta és NO.
És tristíssim, però l’Estat espanyol ha guanyat. Arnaldo Otegi va passar sis anys a la presó i va quedar inhabilitat per, després d’aquest patiment injust, presentar-se a les eleccions basques. I tot sembla indicar que el mateix passarà amb els presos polítics catalans: que passaran anys empresonats perquè després Europa els acabi donant la raó. Ja ho va dir el Nobel de la Literatura Albert Camus, parlant de la Guerra Civil: “Va ser a Espanya on la meva generació va aprendre que un pot tenir la raó i ser derrotat”. Quanta raó tenia Camus… I el més sorprenent és que, quaranta anys després de la mort del dictador Francisco Franco, Espanya és allà mateix!
Així ho demostren les resolucions de les diferents justícies europees dels darrers mesos que, a més, posen de manifest que la justícia espanyola és un dels últims reductes de tolerància amb el feixisme a Europa. Per això cada vegada està més clar que van fer bé els qui van marxar a l’exili, perquè a Espanya -i amb Espanya- no hi ha res a fer i l’única possibilitat que el cas català sigui pres en consideració a Europa és traslladar-los el problema. No es pot renunciar a la lluita perquè un tribunal europeu et doni la raó, però el problema de base resideix en què, ha quedat demostrat que, a Espanya, tenir la raó serveix de poc. També volem un Estat propi per construir un país que no begui d’arrels feixistes i on generar tant de patiment injustament no quedi impune.
