Tenim un país amb estructures de fireta?

"El resultat lamentable de l'episodi de neu és que molts catalans han patit –alguns avui encara ho pateixen!- per les conseqüències de la nevada, pel fred, per la manca d'electricitat, d'aigua, de calefacció, de telèfon... i, també per la manca d'informació, per la manca de respostes"

Desdramatitzem una mica. Després d'uns dies durs –molt durs per a molta gent—la proposta d'aquesta setmana és una picada d'ullet a la reflexió, la descripció i al joc. La part més lúdica consisteix en trobar la paraula més escaient al que es descriu tot seguit. Emularé Màrius Serra i els seus mots encreuats per dir-vos que la paraula que busquem té quatre lletres.

La part més reflexiva i descriptiva parla de foc i de neu. Les darreres setmanes, i aquesta especialment, el departament d'Interior ha centrat el gruix de les mirades de l'opinió pública per la gestió de l'incendi d'Horta de Sant Joan, l'estiu passat, i per l'actuació en la nevada del dia 8 que va col•lapsar mig país afectant, sobretot, Girona. Foc i neu tenen els mateixos caps visibles: el conseller d'Interior, Joan Saura, i la seva ma dreta, Joan Boada, secretari general del departament. Ells són els màxims responsables de Bombers, Mossos d'Esquadra, serveis d'emergències i Protecció Civil.

En el cas de l'incendi d'Horta de Sant Joan, on van morir cinc bombers dels Graf de Lleida, ha quedat clar l'alt grau de coincidència en les opinions –diguem-ne no corporatives-- dels veïns d'Horta, del cap dels bombers voluntaris, de la cap de sala de Tarragona, del guaita dels bombers de Lleida i dels sindicats majoritaris del cos (UGT, CCOO i CATAC). Per suavitzar els termes, val a dir que tots ells creuen que no van funcionar prou be els protocols de seguretat, és a dir, la coordinació dels efectius, l'evacuació, el comandament i la direcció de l'operatiu. Evidentment, els caps dels bombers i els responsables polítics d'Interior, ho han negat tot i ho han atribuït a una conxorxa de l'oposició i alguns mitjans de comunicació amb finalitats electorals.

Sobre la nevada de dilluns, i amb les dades fresques damunt la taula, sembla més que evident que els avisos del Servei Meteorològic de Catalunya, dels homes del temps de TV3, Catalunya Ràdio i RAC-1, de les emissores de ràdio (excel•lent la reacció de Jordi Basté), tots ells advertint del mal temps i explicant els problemes que hi havia al país, el govern no va saber valorar l'abast del temporal, ni el tempo. Tampoc va tenir l'estructura tensionada per reaccionar en temps real als esdeveniments. Qui vulgui una prova la té en el fet que el conseller Saura, dilluns al matí era a Palma de Mallorca, i el director general de Protecció Civil no va tenir la cintura de quedar-se a dormir a Barcelona la nit de diumenge a dilluns per estar a primera hora davant de l'operatiu. I, clar, va quedar mig matí atrapat dins un tren espatllat de la línia Manresa-Barcelona. Com que les previsions inicials d'Interior deien que el gruix del temporal vindria a la tarda no van creure necessari ser on havien de ser. Això explica que la Generalitat es veiés superada en tot moment pels esdeveniments, no sabés evitar el col•lapse de l'Àrea Metropolitana (a la tarda, de Barcelona no es podia entrar ni sortir), no informés a la ciutadania del que passava, del que es podia fer, del que no s'havia de fer... En definitiva, allò que hom espera d'una administració en una situació d'emergència.

El resultat lamentable de l'episodi de neu és que molts catalans han patit –alguns avui encara ho pateixen!- per les conseqüències de la nevada, pel fred, per la manca d'electricitat, d'aigua, de calefacció, de telèfon... i, també per la manca d'informació, per la manca de respostes. Molts ajuntaments s'han trobat sols. Interior ha gestionat deficientment la comunicació a la ciutadania i a la resta d'institucions. I en ple segle XXI, no ha fet us de les tecnologies de la informació i la comunicació per rebre i donar informació. No ho oblidem, en aquest cas informació era sinònim de tranquil•litat. Ho va entendre així el president Montilla que dilluns al vespre es va desplaçar al centre d'emergències per tensionar l'operatiu.

Com es veu, tot plegat és de fireta: la neu doblega les torres de transport d'energia elèctrica i deixa sense electricitat milers de ciutadans que paguen els seus impostos; la línia de tren més antiga de la Península, la que va de Mataró a Barcelona, té un tram entre Vilassar de Mar i la capital del Maresme que quan fa llevantada les ones salten damunt la via i obligar a restringit la circulació ferroviària (això només fa desenes i desenes i desenes d'anys que passa); el número dos d'Interior, Joan Boada, amb l'aval del conseller Saura, centrifuga les responsabilitats: les elèctriques tenen la culpa que no hi hagi llum; França, que l'autopista estigui col•lapsada: els meteoròlegs per no fer les previsions més afinades; i la ciutadania en general per sortir al carrer amb els seus cotxes, voler traslladar-se en tren o metro, etc. Fantàstic: quan les coses surten be és gràcies a la previsió i actuació del govern i quan no surten tant be –o malament-- és responsabilitat dels altres. Aquests dies, novament, aquest país ha ensenyat les seves febleses, mancances i debilitats; la manca de lideratge per fer front a situacions complicades i d'humilitat per reconèixer els errors i solucionar-los per actuacions futures.

Fins aquí totes les pistes objectives que han de servir per trobar la paraula que defineixi carinyosament i sense agró aquesta situació. Ara, emulant Màrius Serra, només falta l'enunciat de l'enigma. És aquest: Paraula de quatre lletres, amb reminiscències escatològiques que dóna nom a un prestigiós jugador gal·làctic.

Oi que sí?

 
 

Comentaris