En el dramàtic moment actual, em sembla oportú recordar en Viktor Frankl, qui fou un psiquiatre austríac que va sobreviure a l’holocaust nazi i va esdevenir famós pel seu llibre “L´home a la recerca de sentit” en el que va descriure la vida d’un presoner d’un camp de concentració, des de les seves pròpies vivències en aquell terrible entorn.
En aquesta obra, Frankl exposa que, fins i tot en les condicions més extremes de deshumanització i sofriment, l’ésser humà ha de trobar una raó per a viure, basada en la seva dimensió espiritual. Una de les frases més conegudes és la que sentencia: “Qui té un motiu per viure, és capaç de suportar qualsevol com”.
Si cadascú de nosaltres la repetíssim en aquest moment, tancant els ulls i remuntant-nos a aquella fosca època, ens adonaríem de sobte de l’enorme privilegi que tenim de viure lliurement en l’actual, malgrat la negativa situació global que estem vivint.
Tenim a les persones grans molt espantades pel risc de sortir al carrer, quasi tota la població confinada a casa seva durant almenys 4 setmanes (excepte per comprar el mínim per sobreviure), i els sanitaris de tot el món donant-ho tot per reduir l’impacte d’aquesta pandèmia global, minimitzant el nombre total de víctimes mortals.
Per tot això, lligant-ho amb el títol del llibre, porto els darrers dies amb el pensament del sentit de la meva pròpia vida, el que m’ha fet arribar a la ment una paraula japonesa que em van ensenyar fa uns anys amb un nom molt peculiar.
D’acord amb la cultura japonesa, tots tenim un IKIGAI, que significa “una raó de ser”. Aquest es forma en el centre de 4 cercles concèntrics que ens envolten i ens ajuden a definir-nos professionalment i personal:
* En què sóc bo
* Què estimo
* Què necessita el món
* Per a què em poden pagar
Trobar el nostre Ikigai individual requereix d’una recerca profunda i perllongada dins d’un mateix. En la cultura japonesa aquesta recerca és considerada de molta importància, ja que es creu que descobrir-lo portarà satisfacció i sentit a la vida de cada persona.
En algunes regions del Japó, la paraula s’associa també a “una raó per aixecar-se al matí”, per tant a una raó per gaudir de la vida cada dia i poder-ne així allargar la seva durada de forma positiva i conscient.
Es tan important l’impacte d’aquesta filosofia de vida, que s’ha correlacionat amb el fet de que el Japó es el país del món on la gent viu més anys (84 anys de mitjana entre homes i dones), determinat per dues causes clares: 1/La dieta japonesa i 2/Les ganes de viure.
Tres consells pràctics per a trobar-lo:
1.- Mira enrera per trobar inspiració: Si una persona pensa que no té habilitats especials ni tampoc cap objectiu concret a la vida, és segurament degut a una creença equivocada. Es tracta de recordar en que érem especialment dotats aleshores, potser ens aporta respostes/idees.
2.- Identifica allò en que ets més bo, t’aporta plaer i gaudi fer-ho, i a més aporta quelcom positiu a la societat.
3.- Atura¡t un moment a pensar-hi, surt del teu dia a dia durant una estona i rumia-hi.
Com a conclusió, trobo una estreta relació entre aquesta recerca del nostre ikigai i el que ens deia en Viktor Frankl en la seva reflexió durant el seu captiveri: Ens cal tenir un motiu per viure, perquè aquest sentit ens ajudarà a superar qualsevol situació i entorn, per molt dramàtic que sigui.
Som-hi doncs, busquem i trobem cadascú el nostre propi IKIGAI. La nostra salut física i mental ens ho agrairà, i podrem gaudir més de la nostra estada en aquest món perquè ens divertirem exercitant les nostres millors capacitats i serem més feliços.
