Tecnologies de rastreig contra la COVID-19

"Cal complir el principi de minimització de les dades i donar als usuaris el control i la informació necessària per exercir-lo"

Una majoria de països ha fet front a la COVID-19 confinant la població. Però amb el desconfinament hi ha el risc de patir noves onades d’infeccions. La manera més efectiva de trencar la cadena de contagis és la detecció primerenca: cal determinar els contactes de cada malalt i confinar-los fins a tenir garanties de que no estan infectats. La novetat d’aquesta pandèmia és que tenim a la nostra disposició mitjans tecnològics que permeten fer aquesta monitorització. Totes les estratègies que s’estan desenvolupant tenen com a base els telèfons mòbils, però les aproximacions són variades.

Corea del Sud ha utilitzat triangulació de la posició a través de les antenes de telefonia. Aquesta tècnica té al seu favor que permet la monitorització de tots els mòbils, però es fa difícil determinar els contactes amb precisió. És per això que el país asiàtic ha publicat els desplaçaments dels infectats, de forma que la gent pugui avaluar personalment el seu risc. De la seva banda, Singapur ha optat pel seguiment del posicionament a través de GPS, que té una precisió més alta, d’uns 5 metres, però necessita visió dels satèl·lits -limitant-ne l’ús en interiors- i requereix instal·lar una app, que en dificulta l’ús generalitzat, sense el qual perd gran part del valor.

Pel que fa a la privacitat de les persones, els dos sistemes anteriors són molt invasius, ja que capturen els desplaçaments de totes les persones per determinar els contactes amb nous infectats. Recentment han aparegut propostes basades en el Bluetooth, entre les quals destaquen la Pan-European Privacy-Preserving Proximity Tracing (PEPP-PT), impulsada per un consorci europeu, i la iniciativa proposada per Google i Apple.

La capacitat del Bluetooth per descobrir dispositius propers permet determinar els contactes directament, sense necessitat de monitoritzar la posició dels mòbils. Cada mòbil guarda els identificadors dels seus contactes i els responsables de salut publiquen una llista dels identificadors de persones infectades. Això permet que mateix mòbil determini el risc de contagi, en funció de la distància estimada i del temps de contacte, sense necessitat de transmetre cap informació.

 

Aquests sistemes segueixen els principis de privacitat en el disseny: l’identificador canvia cada pocs minuts per dificultar el rastreig d’una persona a partir de lectures obtingudes en diferents punts. Comptar amb Google i Apple garanteix un alt potencial d’utilització per part de la població. En una primera fase prevista per a principis de maig caldrà descarregar-se una app, però l’objectiu és integrar la funcionalitat en les noves versions del sistema operatiu.

Malgrat que aquesta tecnologia preveu preservar l’anonimat i demanar el consentiment a les persones, hem de ser vigilants, ja que és difícil predir els mals usos o atacs que puguin sorgir. En aquest sentit, cal complir el principi de minimització de les dades i donar als usuaris el control i la informació necessària per exercir-lo.

 

Comentaris