Té sentit fer pagar negocis als contribuents?

"La imatge de la Marca Espanya va escalant posicions a la llista dels problemes que no es poden dissimular"

El ritme quinzenal de col·laboració en un mitjà de comunicació fa particularment difícil tractar les qüestions de debat, perquè inevitablement han de ser de rabiosa actualitat. Així, doncs, abans de posar-se a escriure, cal fer una volta d'horitzó a fi de triar un dels temes més candents d'entre els que són, matèria opinable. I sovint no resulta gens fàcil de fer l'elecció oportuna. Ara mateix estava dubtant entre l'afer de la família Cotino que des de la presidència del Parlament valencià ha muntat una poderosa màquina d'adjudicar concessions o contractes en exclusiva ("Contratas" en diuen en castellà la gent que com els Albertos van començar amb la privatització del servei d'escombraries) gràcies a ser parents i consanguinis els que fan l'encàrrec públic i els que duen a terme l'execució privada. O bé, em plantejava també la clàusula d'eventual indemnització que va incorporada a l'operació Castor de prospecció petroliera i de utilització dels terrenys perforats com a dipòsits de gas que es va incorporar al permís concedit a l'ACS de la qual és president Florentino Pérez que, amb l'absolut control del mercat persà en que s'ha convertit la llotja des l'estadi Bernabeu, dissenya les estratègies del capitalisme Cibeles que no deixa res per verd mentre queda alguna partida del pressupostos de l'Estat per a escurar.

Com era de preveure, després dels 300 terratrèmols provocats per l'empresa del titular del Real Madrid, el projecte quedarà apacat "sinecat" i el ministre Soria s'ha afanyat a declarar que la fastuosa i mimilionària compensació estipulada s'haurà de pagar. Podem conèixer el text del contracte i valorar si és correcte i sinal·lagmàtic (que vol dir bilateral) o bé si es tracta d'un regal del govern a un amic tan proper a J.M. Aznar que a la final de l'Europa se'n va anar a fer la primera abraçada de celebració de l'èxit a l'expresident del govern del PP i no pas a l'actual, Rajoy, que es va quedar amb una situació una mica desairada? També em va passar pel cap la possibilitat de referir-me als problemes del contracte del segle que dues empreses gallegues ben vistes pel ministre del PSOE, Pepiño Blanco i una que pertany a l'exministre i expresident de RENFE, Garcia Valverde, van aconseguir a l'Aràbia Saudita per a construir l'AVE La Meca - Medina. La part principal de l'obra correspon a OHL, l'empresa de l'amic de Rei Juan Carlos que ara dirigeix Josep Piqué. Dons bé, resulta que 15 dies després de la visita "comercial" del llavors encara monarca, l'assemblea del Regne de la Casa Saud va exigir una investigació dels retards en l'execució del contracte i del sobrecost de l'incompliment del calendari pactat. En un altre lloc, vaig fer el comentari de que la Marca Espanya, ja prou desprestigiada i malmesa, no es podria permetre un altre incompliment del tracte a l'estil del projecte del Canal Panamà.

I vet aquí que seguint el fil d'aquestes peripècies, ha trobat el que em sembla apropiat com a tema del dia. Es tracta, en efecte, de l'operació del Canal de Panama sobre la qual ja tenia sospites i temors fundats i ara, es confirma gràcies a una primícia de Carlos Segovia que sempre demostra estar molt ben informat a la seva pàgina de "Mercados". Es veu que Rajoy ha viatjat a Panamà per a assistir a la presa de possessió del nou president, Juan Carlos Varela. Abans de comparèixer al país al qual, diuen els rumors, que Zapatero va concedir tolerància del paradís fiscal a canvi de l'adjudicació del contracte del Canal, el govern central de Madrid ha ordenat a la CESCE (Compañia Española de Seguros de Crédito y Caución) que atorgui un aval de 427,7m. de dòlars a la companyia SACYR per compte de l'Estat, és a dir, de nosaltres pobres contribuents als quals per falta de diners ens retallen prestacions i serveis socials. El govern central ha intentat reduir un part del risc de la devolució en cas de sinistre. Però el que no té explicació possible és que la CESCE assumís un risc d'aquesta envergadura als anys 2009 i 2010 i, sobretot, que ho fes sense seguir els tràmits convencionals. D'entrada, van començar amb una fiança que no era la cobertura adequada d'assegurança tradicional. Solbes i Elena Salgado ho van donar per bo i el 17 de febrer del 2009 es va aprovar l'operació amb el vot favorable de Sofia Iranzo i David Vegara en representació de la Secretaria d'Estat de Comerç. Queda, doncs, clar que el suport inicial a SACYR va ser en temps del govern Zapatero i que el ministre Miguel Sebastián va dir que no hi hagué irregularitats i que cal ajudar les empreses espanyoles a guanyar contractes internacionals.

Curiosament, SACYR a l'època Luis del Rivero era considerada a Múrcia aportadora al PP (surt en papers de Bárcenas) però després es va passar als ajuts del PSOE. I ara és possible que el pèndol hagi tornat als orígens, perquè Jaime Garcia Liegaz, Secretari d'Estat del PP, ex home de confiança de la FAES aznarista, va fer ús de la majoria estatal a la CESCE per a aconseguir el recolzament a SACYR. Garcia Legaz és també l'encarregat de crear la Cambra Espanyola de Comerç que té per objecte carregar-se les cambres de base territorial i que sembla que tindrà de titular, J.L. Bonet, actual president de Freixenet. En fi, entre la renúncia amb recompensa del Castor de Florentino davant del Sènia, la sorra del desert de l'Aràbia on Villar Mir vol aportar alta velocitat i l'obra colossal de la mutant SACYR al Canal de Panamà, la imatge de la Marca Espanya va escalant posicions a la llista dels problemes que no es poden dissimular. Potser valdria més que a Cartagena tornessin a construir un magasubmarí que sempre tindria un cost més reduït.

 
 

Comentaris