"Te quiero y te aboñego"

"Quan la cantant Shakira canta una cançó en català (la llengua del seu avi, del seu marit i del seu fill), la caverna la insulta fins i tot amb pancartes greument ofensives, al camp de futbol del Prat – Cornella"

Per exigències del guió, aquest comentari s'havia d'escriure abans de la celebració del debat parlamentari sobre la consulta que majoritàriament les forces polítiques volen celebrar sobre el dret a decidir. A més a més, s'hauria de publicar sense fer referencia als previsibles arguments d'un govern central que juga al "frontón" i no vol acceptar cap mena de diàleg sobre un referèndum de sobirania com el que el govern britànic si que ha autoritzat en el cas d'Escòcia. Així doncs, ara mateix no es pot fer altra cosa que repassar l'actualitat i referir-se, per exemple, a la voluntat del govern espanyol d'impedir que l'antiga empresa SOS – Cuétara que controla l'estratègic mercat de l'oli espanyol passi a mans estrangeres. Aquesta possibilitat ja és prou reveladora de l'estat de les finances espanyoles. Com ho és també que la família March (Corporación Financiera Alba) hagi decidit reduir la seva participació a que l'ACS que gestiona Florentino Pérez del 20 al 12,5% del capital. A l'hora d'apagar focs, La Caixa, sempre tant ben disposada per a ajudar als col·legues en dificultats, agafa una participació "no estratègica" a l'FCC de la Sra. Koplowitz que ja va rebre també una modesta entrada de Bill Gates i de Soros per a inspirar una relativa confiança. Fins i tot, el rei va telefonar fa pocs dies al seu amic, l'emir de Qatar, Hawad al Thani. Sembla que volia donar les gràcies per l'adjudicació de les obres del metro de Doha a FCC (que pel que es veu té molts patrocinadors) i per demanar ajut per a l'oferta de construcció de corbetes, és a dir, de vaixells de guerra que podrien construir a Navantia, les drassanes de la qual estan aturades per falta de comandes. El que no és segur és que Qatar (i això val també pel Barça) sigui precisament ara la millor parella de ball possible en el món àrab.

L'entitat s'ha arrenglerat amb els grups islamistes més radicals i fins i tot alguns directius de la TV – Al Jazira han estat detinguts en països musulmans per incitar els islamistes més radicals a desestabilitzar la zona. Els saudites, en canvi, han optat per donar suport a Egipte i a la presidència del general Sissi que en un país de 80 milions d'habitants compta amb 8 milions de militars i policies. En definitiva, es porta més la preferència pels Emirats Àrabs Units que no pas el règim qatarià que tan generós s'ha demostrat sempre, posem per cas, amb l'expresident Sarkozy. Recordem aquell alliberament d'uns ostatges espanyols que van ser alliberats per Sarkozy i traslladats en el seu avió fins a Torrejón de Ardoz? Doncs, és un cas ben il·lustratiu de la relació especial del titular de l'Elysée amb un emirat que té lligams amb els conflictes de Mali o la República Centreafricana.

Es en aquest món tan agitat i canviant que a tots ens toca moure'ns i Barcelona sembla que, malgrat les dificultats inherents a un govern que no pot, ni tan sols com a partit, ocultar o dissimular l'animadversió, la discriminació i el tracte colonial, despectiu i humiliant contra Catalunya. Per exemple, quan la cantant Shakira canta una cançó en català (la llengua del seu avi, del seu marit i del seu fill), la caverna la insulta fins i tot amb pancartes greument ofensives, al camp de futbol del Prat – Cornella, on el radicals de l'odi més extremista no poden pair que la seva cançó "Boig per tu" sigui la mes venuda al món sencer. Mentrestant, Barcelona segueix guanyant terreny malgrat l'absoluta manca d'aportacions del govern central i la seva prioritat recentralitzadora i asfixiant de localitzacions no desitjades. Ara mateix, fa nou dies, el Financial Times publicava un informe sobre la reinvenció i regeneració de la ciutat que ha transformat una zona decadent en un escenari de tecnologia, innovació i dinamisme empresarial. L'estudi 2012 de Ernst & Young situa la ciutat com la tercera amb més projectes d'inversions internacionals. Torna a ser una meca del disseny. La industria editorial, en franca expansió obre grans oportunitats al món de la cultura. El Barça i els esports en general tenen un nivell excel·lent.

Encara recordo aquell home de confiança (Miguel Angel Rodriguez) a qui Aznar va confiar la imatge del govern del PP i que, amb absolut menyspreu, va dir allò tan amable de que els catalans no podien demanar seleccions nacionals pròpies, perquè l'únic esport en el qual tenien alguna presència significativa era el de jugar a les "canicas", és a dir, a bales de pam i cleca. Segur que, en la seva enciclopèdica ignorància, no sap quin és el nivell de medalles olímpiques o de competicions internacionals que ha aportat Catalunya a les seleccions i participacions espanyoles. O bé potser li ha passat inadvertit, per causa de la seva inclinació a la beguda forta. Precisament la que va causar que el xulesc M.A.R. tingués un greu accident de trànsit en un estat d'alcoholèmia que superava totes les marques previstes i penades per la llei. Aquesta és, doncs, la seva aportació a l'esport espanyol com a líder del conduir borratxo. Per cert, algú sap si li han retirat el carnet o l'han castigat als tribunals o bé si pertany a l'equip de temeraris del volant del model dels Farruquito, Ortega Cano, Gento, etc? En tot cas, al Financial Times 11 redactors van elaborar un perfil molt atractiu d'una ciutat en marxa i capital de Catalunya que supera el dinamisme de les que tiren amb pólvora del rei i s'emporten fracassos d'una gran notorietat.

Es veu, però, que les patronals espanyoles (CEOE, Fomento, etc) que menteixen quan es vanten de que les empreses marxen de Catalunya per por de la misèria negra que significaria la independència del país, no han entès res. Primer, quan diuen "no" a l'autogovern perquè quedaríem aïllats, tal com ha manifestat la Junta de Fomento, que per llei només s'haurien d'ocupar de convenis col·lectius, política salarial, atur o formació professional (sense apropiar-se indegudament i il·legalment dels fons de subvenció que molts directius corruptes s'han embutxacat) manta i repetides vegades. Per què no reflexionen sobre qui pot quedar aïllat?. Es veu que els passa com el diari The Times de Londres un dia de boira tan espessa que no es podia volar ni navegar més enllà del Canal de la Mànega i van publicar un titular que deia "The Continents is isolated", és a dir que la insularitat la jutja cadascú a la seva manera. Moltes persones conegudes m'han comentat la repugnància que els ha produït un informe que s'ha encarregat a l'Instituto de Estudios Ecónomicos de la super patronal (44%) i les aportacions financeres o de mitja dotzena d'empreses i bancs ( el Santander de capdavanter) que tenen confiada la ideologia i la gestió de l'entitat a la Fundació FAES que presideix Aznar i que tenia de vicepresident per a Catalunya a Fèlix Millet que va començar els negocis del Palau de la Musica amb subvencions canalitzades pel PP.

En faig esment, perquè aquest pretès estudi que han expectorat es pronuncia a favor d'enviar l'exèrcit per a eliminar els qui prediquen el dret a decidir. I amb això, francament, poca broma. Que l' exèrcit ja en sabem les tendències i el rumor de sabres dels antecedents de la patronal, tenim el record de la creació del sindicat lliure (és a dir, de pistolers) per a combatre la reivindicacions de la classe treballadora. En realitat, potser hauria estat preferible una severa condemna de l'anterior president de la CEOE, Díaz Ferrán, que és a la presó acusat de múltiples delictes de corrupció i de lucre personal en l'exercit del càrrec pels quals la imputació pot comportar una pena de 7 anys de presó. Es clar que als actuals dirigents els costa posicionar-se atès que van ser promoguts i designats per ell. Potser el que està en joc es la credibilitat d'una institució en la qual s'afirma que el president de la patronal d'Andalusia se'n va anar amb un grapat de milions i en la qual un vicepresident té un deute molt elevat amb hisenda. Potser convindria primer fer neteja i, a continuació, demostrar capacitat per a un diàleg social que no es limità a imposar sacrificis als més perjudicats per la crisi, les retallades i la devaluació interna. I els temps de feblesa dels interlocutors no els haurien d'aprofitar els abusananos en uns moments de gran indignació i de creixement injustícia i desigualtat immerescuda. I de reclamar la via militar com a remei, val més que se'n oblidin. Que ja ho van provar quan exigien un cop de timó de l'exercit des del taló de l'Ajuntament i ara ja deuen entendre que el seu "think tank" no té cabuda en una Europa democràtica i civilitzada.

 
 

Comentaris