La pregunta és pertinent. ¿Una actriu de setanta anys com Carmen Maura, descendent del primer ministre del mateix cognom, francòfona i amb tota mena de premis pot creure’s que tot el poder de Madrid -econòmic, judicial, financer, militar, policial, governamental…- està sota les ordres dels pobres 17 diputats que envia a Madrid una societat apallissada, humiliada, insultada i amb els seus representants legítims a la presó o a l’exili? Com es compagina tenir una mentalitat tan infantil i combinar-ho amb una carrera professional d’èxit?
Quina idea tenen al parlament d’Extremadura dels seus propis electors? Els diputats del PP, PSOE i Ciutadans pensen d’ells que són com Carmen Maura? Com és possible que creguin que als ciutadans a qui representen els farà feliços que no sé quins funcionaris de Madrid vagin a controlar una televisió que no veuen mai? És a dir, per què els excita tant una entitat que ni els importa, ni els afecta el més mínim en la seva vida? Com pot ser que els diputats d’Extremadura hagin dedicat hores de debat a TV3? És que a Extremadura no tenen cap problema?
És delirant que la política espanyola s’hagi reduït a una subhasta catalanòfoba. Per què no hi ha cap intel·lectual ni mitjà de comunicació que denunciï aquesta presa de pèl al poble espanyol? El poder madrileny, que va ser qüestionat des de l’esquerra fa alguns anys, finalment ha aconseguit mimetitzar-se dins les barres dels bars i entre els barrots dels balcons.
