La taula màgica

"Fer valer els pressupostos com a prova de la capacitat de pressionar equival al cant de sirena de l'opció negociadora"

La trobada prevista dels dos presidents el d'Espanya i el de Catalunya i la incorporació de JxC a la taula de negociacions sembla haver restaurat o recompost una mica el maltractat, escarnit, esquinçat i atrotinat esperit d'unitat dels anys mossos de l'independentisme. Però té l'aspecte d'una unitat efímera. No només les dues majors corrents independentistes estan més afrontades que mai, malgrat que governin conjuntament, sinó que porten dues visions diferents sobre el "conflicte polític" entre Espanya i Catalunya.

Dues visions que tothom coneix i que podem sintetitzar com "l'opció dialogant" (ERC) i "l'opció trencadora" (JxC) amb poca esperança de clarificació perquè, en ser catalanes, es a dir, matisades, calibrades, retocades i refinades fins al florentinisme més exquisit, les dues visions apareixen entrecreuades: els partidaris del diàleg recorden que estan sempre disposats a trencar i els trencadors no desisteixen de reclamar diàleg amb tota la força del seu cor. Ambdues visions es troben en un equilibri molt semblant al de les forces en presència durant la guerra freda: el més intel·ligent que es podia fer era no fer res perquè qualsevol moviment desencadenaria un procés mútuament letal. Per primera vegada a la història de la humanitat, la paràlisi va ser l'única garantia de supervivència.

La mítica taula, de la qual els uns esperen tot i els altres res és òbviament un objecte polític quàntic, té una doble cara, com Jano i, per tant, una doble mirada: cap a Espanya i cap a Catalunya. Cap a Espanya es troba part d'un joc molt més obert, d'abast estatal, on la importància de Catalunya és moderada. Cap a Catalunya s'enfronta a una esfera pública (polítics, mitjans, partits, associacions, etc) absolutament pendent del dia a dia, dels resultats de les negociacions.

L'opció dialogant espera desesperadament que el govern s'adoni que el seu destí va lligat al vot dels catalans al debat dels pressupostos i, per tant vagi amb cura, conscient com ha de ser de la capacitat de pressió dels catalans. Però l'amenaça és com una arma d'avantcàrrega: un cop disparada costa molt tornar a carregar-la i perd la seva força i credibilitat. Al cap i a la fi, la raó per investir a Sánchez en primer lloc va ser evitar noves eleccions que guanyarien les dretes. Aquest perill es manté i no només es manté sinó que fa com tots els perills ben alimentats i de bona estirp, com diria M. Rajoy: creix. L'esperit de FET y de las JONS, reduït avui al minimalisme de VOX ja ha registrat una proposta per il·legalitzar als partits independentistes. Que penseu que faran amb ells si assolen el poder? Serà l'Apocalipsi de l'independentisme, oi? Per què investir de franc a Sanchez (la investidura a canvi d'una taula de negociacions en els termes acordats és a canvi de res) i no fer-ho quan la raó per investir la primera vegada es manté, fins i tot creix?

 

L'altra cara, la més fosca es troba en una situació impossible a Catalunya. Fer valer els pressupostos com a prova de la capacitat de pressionar equival al cant de sirena de l'opció negociadora. Si els aprova, al millor dels casos, serà a canvi d'una altra promesa tan incerta com l'anterior i amb el vot en contra de l'altre sector independentista. Si els rebutja, haurà d'acceptar la possibilitat d'unes eleccions estatals que no ha pogut evitar, encara que va moderar els seus plantejaments per tal d'impedir-las.

Quant al vessant espanyol de la taula, a diferència del català, el tret dominant és la unitat. Pel que fa a Catalunya les diferències entre PSOE i UP són retòriques. La posició del govern és sòlida. Si la finalitat de la investidura va ser injectar estabilitat al declinant sistema del 78, s'ha aconseguit plenament. Els espanyols pensen que tenen garantit el reticent suport "dels catalans" sempre a canvi de res o de concessions retòriques a causa de la por que inspiren els tres genets de l'apocalipsi, que tenen el quart tancat al cos de guàrdia. La seva posició està reforçada amb un truc molt conegut a la teoria de jocs i que gairebé sempre dona bons resultats, coneguda com a opcions "autolimitades": jo ben voldria donar-te el que em demanes, diu el PSOE, però la majoria del meu partit, on hi ha creuats de la causa castellana més imperials que els tradicionals del Cara al Sol, no m'ho permetrà i, arribat el cas, la disciplina de vot del grup parlamentari socialista podria trencar-se. Conclusió: en voler guanyar-ho tot, ho hem perdut tot.

Finalment, una altra cosa serà l'impact a Catalunya del "no" als pressupostos en Espanya. La imposició final d'un "no" unitari resoldria la disputa entre les dues opcions i les dues vies cap a la independència, però situaria a ERC en un lloc impossible, amb la seva ànima dividida entre els dos marcs mentals en què és debat aleshores, l'espanyol a Catalunya i el català a Espanya.

 

Comentaris (15)
Ramon Fa 28 dies
Guaita, en federalista deu haver llegit la formidable darrera entrada del blog d'en Cotarelo. Noteu com li ha cogut? Doncs què espereu a llegir-la?
federalista Fa 28 dies
res de nou el mercenari llepaculs a sou de la burguesia lladre parla, si pot es clar,encara te pels del cul del felipe a la boca de quan li rentava el cul als huitanta pervi pago es clar , i li costa parlar,i ara amb tots els pels del lladres convergents dins la seua boca, previ pago tambe es clar, aquest mercenari de segona no diu res sense pujolins, abans pessetes, diu com sempre les seues bajanades res de nou.
Ufff, a vomitar al wc, terrorista d'esquerres del gal i amiguitos Fa 28 dies
Uff saps per que serveix el paper del wc, ercista pel gal.psoe. i de robar ERE PSOECIALISTAZ, 1.000.000 VEGADES ha robat el psoe que cdc, tontito federal deFranco
LLARENA dPENA Fa 28 dies
El suport a tot el que tingui a veure amb el 155 per part d'EAC (Esquerra Autonomista) te un sol objectiu que és, governar la GENE, sacrificant la república i tot el que faci falta per poder manar. I sense l'ajuda d'Escanya AMB QUATRE ENGRUNES (el Peiz al Cove d'en Pujol) no tindria res per dir-nos "veieu que be que ens va així ?. Per aixó que en Maragall fa dies que va avançarj el suport a la Colau, la Albiach, després de dos anys, ara sí que en donaran suport als presupostos de la GENE
Ramon Fa 28 dies
Recordo una Tuerka quan corrien els primers anys del procés i els narcoestats chavistes encara no havien creat Podemos, que hi havia Ramon Cotarelo i Joan Tardà. Un dels dos va defensar Artur Mas. Endevineu qui.
Doctor Strangelove Fa 28 dies
Hi ha un espavilat que diu que si tinguéssim més Cotarelos catalans ja seriem independents. Mira nano, el que seriem seria un país a la misèria com han fet sempre els comunistes com aquest individu, a qui per sort van fer fora de la universitat. Aquí tenim el problema de que ja fa anys que hem blanquejat el comunisme: la lacra més gran que ha patit la humanitat al segle passat. I sembla que la gent no se n'adona. En fi, ja ho va dir Bohr, un idiota sempre en troba un altre de més idiota q
Doctor Strangelove Fa 28 dies
que li fa cas. Doc.
Ramon Fa 29 dies
Tu ets d'esquerres, jo en canvi sóc apolític, però aplaudeixo l'article d'avui del teu bloc. I no l'aplaudeixo amb les orelles, no. Quina burrada, aplaudir amb les orelles. Jo, amb les mans, amb les mans. Bravíssim, Cotarelo.
Visca Estat Catala Fa 29 dies
Si tinguessim a mes catalans com el Sr. Cotarelo ja fa temps que seriem independents.
Ercagats, els salvadors del atado y bien atado, purs franquistes com cal Fa 29 dies
Junqueras, el salvador d'espanyai la seva prostitucio franquista del 78, gracies!!
El botxí dialèctic dels polítics porucs i dolents. Fa 29 dies
Ai, Cotarelo, ets el seny de la rauja, la conciència neta que el polític defuig, tem, rebutja i no vol veure. Quanta ràbia senten molts en veure que ets la veu dels que no ens xuclem el dit. Ànims, no cal inventar-te perquè ets real. Gràcies.
Ramon Fa 29 dies
Com no va a haver-hi baralles de partit si els "independentistes" provinents del tripartit van continuar sent antipujolistes?
Anna Linares Domenech Fa 30 dies
Els independentistes n’estem farts de les baralles de partit i estem cansats de demanar UNITAT, però les cupules dels partits es veu que estan en una altre dimensió i no ens senten!
Ramon Fa 30 dies
ERC ara insulta qui manté llur argumentari anterior. I ERC abans insultava qui mantenia llur argumentari actual. Tots dos argumentaris són defensables. Però ERC ha set indecent en totes dues circumstàncies.
I SEGUIM!!! Fa 30 dies
La puta-Ramoneta=ERC
Ramon Fa 30 dies
Dono per fet que aquell ex-locutor del femer de TVE-Sant Cugat ja deu estar preparant sa imitació de Raúl Morodo a Polònia.
Ramon Fa 30 dies
Entenc que Cotarelo no en parli perquè, home, fou llur director de tesi doctoral. Però, què, també haurem d'informar-nos via mitjans de Madrid del cas Morodo?