Tancar la carpeta catalana

"La carpeta es va tancant, però amb la sensació que d'una forma possibilista i per esgotament més que per convicció i amb èxit"

Quan el president Montilla va reclamar que es tanqués d'una vegada l'anomenada carpeta catalana – sentència de l'Estatut, finançament i traspàs d'infraestructures- tothom va entendre que implícitament reclamava que les negociacions haurien de portar a la solució satisfactòria de les aspiracions i els objectius marcats per les institucions, les lleis i la societat civil i la ciutadania. La carpeta es va tancant, però amb la sensació que d'una forma possibilista i per esgotament més que per convicció i amb èxit. Evidentment són plets que no es podem mantenir permanentment oberts, però també ho és que la solució que es doni dibuixaran el futur de les relacions territorials i de poder. Aquesta legislatura està a les acaballes i després de l'estiu entrarà en el seu tram final. De cara a les pròximes eleccions ja no n'hi haurà prou amb eslògans, no ens podem empassar una campanya simplista d'apel•lacions emotives; els partits que vulguin la confiança dels electors hauran de definir els objectius i les estratègies per afrontar una nova etapa política. Els partits hauran de dir si els està bé com han quedat les coses o no i com pensen actuar en conseqüència.

 
 

Comentaris