Les línies argumentals que més s’ha repetit en el debat del Parlament sobre la prohibició de les corrides de toros han donat voltes a si la qüestió partia de plantejaments animalistes o identitaris. Tant el Partit Popular com Ciutadans denuncien que el Parlament s’ha apuntat a la Iniciativa Legislativa Popular com una altre manera de marcar diferències amb Espanya i, conseqüentment, hi van votar en contra. De la seva banda Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya diuen que la prohibició no té res a veure amb la identitat i hi van votar a favor. Convergència i Unió i el PSC també han volgut evitar una lectura política, però tot i que els dos grups van donar llibertat de vot, uns van votar a favor d’eliminar les corrides en territori català i els altres es van posicionar en contra. Conscient de la lectura que es faria del resultat de la votació, el president de la Generalitat va sortir de seguida a fer una declaració per afirmar que el que ha passat aquesta setmana al Parlament no té res a veure amb les relacions entre Catalunya i Espanya. Excusatoi non petita, accusatio manifesta. Montilla sabia que des d’Espanya li retraurien que aquest tema també se li ha anat de las mans.
Deixem de banda els polítics, l’opinió públic i la premsa espanyola, massa immersa en la batalla partidista com per servir-nos per analitzar la imatge que s’ha projectat i la lectura que s’ha fet del que ha passat al Parlament. Repassant la premsa europea i la americana, tant la del nord com la del sud, hi ha una coincidència plena a llegir la votació en clau política i a presentar-la com una prova més de la voluntat de Catalunya i dels catalans de ser diferents. A partir d’aquesta constatació podem fer, com a mínim, tres coses: reconèixer que tenen raó, podríem riure per sota el nas i arronsar les espatlles o bé podríem preocupar-nos per la incapacitat d’explicar-nos o la impossibilitat de que ens entenguin. Tot s’arreglaria parlant més clar però som com som… encara que no hem d’oblidar que també som com ens veuen.
