Hi ha gent que té moltes, moltes ganes, de fer realitat la sàdica profecia d’Aznar: es trencarà abans Catalunya que no pas Espanya. El país imaginari de Tabàrnia (per al qual haurien pogut trobar un nom més imaginatiu, ja posats) és un dels verinosos fruits d’aquesta profecia, que corre per les xarxes per entretenir-nos una mica i per acabar de dinamitar tot el que es pugui d’aquesta Catalunya tossuda que és un gra dolorós al bell mig del cul d’Espanya.
No és molt original, però té la seva conya: s’agafen els resultats electorals d’unes quantes comarques, sense massa respecte per la realitat, es dibuixa una frontera i surt un nou país, més espanyol que la resta de Catalunya. Perquè quedi més bonic i faci més patxoca, s’hi inclouen Barcelona i Tarragona, detall una mica surrealista: n’hi hauria prou amb la Barcelona metropolitana. Però, clar, això ja ho sabíem. El detall suposadament terrorífic és que la Catalunya catalana podria perdre, si manipulem una mica els resultats electorals, el Baix Camp, l’Alt Penedès o el Maresme. O la Vall d’Aran, on realment, aquí sí, hi ha una esquerda que ningú no vol veure…
Com a innocentada i brometa de mal gust, té la seva gràcia. Per això corre com la pòlvora per les xarxes socials. Hi falta la firma d’Aznar, el «jefe» i avalista d’Albert Rivera, però ja s’entén: Aznar, l’autor intel·lectual del nacionalisme neofranquista, home sense escrúpols, barroer i antipàtic a més no poder, espatllaria la conyeta i evidenciaria el que realment és. Un míssil de destrucció massiva, d’aquells que encara estan buscant a Iraq, quan en realitat estaven a Espanya.
Què millor, doncs, que aprofitar el Dia dels Innocents per fer bromes aparentment innocents?
Vinga, va. Inventem països… No hi haurà ningú a Soria, a Sevilla, a Astúries o a Madrid que tingui ganes d’engegar Espanya a fer punyetes? Segur que sí. No són molts, no, perquè la majoria s’han apuntat amb entusiasme al tsunami «A por ellos». Però existeixen, tot i que estan calladets i acollonits.
Donem-los, doncs, una sortida, sense sortir del marc de les innocentades del 28 de desembre, i amb la mateixa mala llet fundacional de Tabàrnia.
Què tal un país anomenat «Honestilàndia»? S’hi podrien apuntar tots els espanyols als quals repugni la corrupció, per exemple. Alguna petita província trobaríem per acollir-los a tots… I «Demohispània»? També seria un país petit, no molt més gran que Gibraltar, i amb un futur no gaire prometedor, però per què no? Una tercera possibilitat seria «República espanyola», una nova pàtria de la mida, si fa o no fa, de San Marino o Liechtenstein, però, què carai, els republicans espanyols bé es mereixen una pàtria, no?
I finalment, la millor de totes les noves nacions: «Madridlàndia», envoltada de petites nacions satèl·lits a les quals es podria concedir una quota anual d’emigrants perquè puguin aspirar a ser el millor que es pot ser en aquest món, madrilenys «como Dios manda». Els altres madrilenys, els que no encaixen amb aquesta noció, es podrien enviar a l’exili ràpidament, gràcies a l’AVE, i així el bo i millor d’Espanya, ja desapareguda com a país, es podria concentrar a la gran turbo-capital planetària somiada per Aznar. Sens dubte, Tabàrnia seria una de les colònies més ben valorades, bàsicament per treure’n riuades d’euros i passar-hi les vacances.
Aquest nou país imaginari, «Madridlàndia», és el que més futur tindria, tot i que té també un greu inconvenient: s’assembla massa a la realitat que ara mateix està en construcció i que, si no trobem la porta de sortida, acabarà per destruir Catalunya i després Espanya sencera. És l’únic país imaginari que no és cap innocentada.
