T-1

La posada en funcionament de la flamant nova terminal de l’aeroport d’El Prat s’ha convertit en notícia i reclam de primera plana. Valorant la inversió feta i el temps dedicat, realment es mereix tota l’atenció que se li dóna. Però tot fa pensar que l’impacta de la nova terminal no estarà al nivell de les expectatives; en definitiva, es tracte de buidar gran part dels espais actuals (que es quedaran sense funció a l’espera d’una millor època) per ocupar-ne un altres de més grans, més bonics, amb més restaurants i amb més botigues. I que més? De fet, poca cosa més. El salt que ha de fer l’aeroport passa per les altres dues grans qüestions pendents: la gestió de l’aeròdrom i la capacitat d’incrementar el número de vols. L’ambició i de les ganes d’anar a vendre un producte competitiu en el salvatge mercat aeroportuari depèn de la implicació tant en el negoci directe de l’aeroport com amb el seu entorn. Precisament per això res reclama una gestió de proximitat i, sobretot, més eficients. D’altra banda, un cop més ens hem deixat enredar: està molt bé anar fent edificis (fins i tot l’anunci T Satèl•lit) però sobretot cal garantir vies segures per explicar que s’està en condicions de créixer en número de vols. Més avions i menys botigues.