“El català, el basc i el gallec no són accents, són llengües“… Aquesta obvietat de Pedro Sánchez va ser el moment plurinacional del debat a tres entre els candidats a la secretaria general del PSOE. I això, tenint en compte que es podria suposar que un dels debatents -Patxi López- hauria d’haver après alguna cosa del seus quatre anys de mandat com a lehendakari.
De fet, tots tres contendents tenen dificultats per distingir els seus programes polítics. Entre d’altres raons perquè, d’una banda, Susana Díaz simbolitza el suport del PSOE a la presidència de Mariano Rajoy; de l’altra, Patxi López va ser lehendakari gràcies als vots del PP, combinats amb la il·legalització de l’esquerra abertzale i, finalment, Pedro Sánchez va fer honor a la immensa bandera bicolor de la seva presentació com a candidat arribant a un acord de govern amb Ciutadans que rebutjava explícitament qualsevol relació bilateral amb Catalunya. Tres gotes d’aigua beneïda per Santiago apòstol.
Així les coses, des del punt de vista del catalanisme polític la millor opció és una victòria de Susana Díaz que impulsi una ràpida pasokització del PSOE, amb un itinerari electoral semblant al del Partit Socialista francès, minoritzat fins al llindar de l’extraparlamentarisme. Tot plegat, per evitar que les restes del socialisme espanyol -sobretot a la meitat septentrional del territori de l’Estat- serveixin d’arma de negociació per al Partit del Superàvit Andalús que lidera la presidenta de la Junta.
