Susana Díaz vol Guerra

Pregunta amb resposta binària: Qui creu que liderarà el PSOE, una socialista andalusa o una socialista catalana?

La conferència política del PSOE en realitat han estat dues. La que es va fer fa quinze dies a Madrid i el congrés del PSOE andalús que s'ha fet aquest cap de setmana a Sevilla. Ha estat una sola obra de teatre dividida en dos actes. La protagonista no era Alfredo Pérez Rubalcaba sinó Susana Díaz, la presidenta. Així, sense complements.

Susana Díaz representa l'esperança blanc-i-verda del socialisme espanyol. Com ho va fer en el seu dia Felipe González. Pel que representa d'il·lusió, de joventut i de carisma. Ah, i també perquè Alfonso Guerra li dóna suport. Sense el seu nihil-obstat, Díaz no estaria on és ara. És una dona forjada a l'administració pública, neta de casos de corrupció i sobretot representa la renovació d'allò que se'n deia "graner de vots del PSOE", una condició que està perdent a marxes forçades el PSC.

Res d'això és incoherent, i si m'apuren, tampoc criticable. El seu marc mental i polític és aquest i Díaz hi casa a la perfecció. Perquè per garantir-se aquest protagonisme, Susana Díaz no ha hagut de fer res més que proclamar la seva espanyolitat i amor per la unitat pàtria (espanyola); on la E de PSOE té dos punts més d'Arial Black que la P, la S, i la O. Tant és així que en un gest inèdit, Susana Díaz va utilitzar el debat d'investidura a la presidència andalusa per criticar el procés que es viu a Catalunya. Guerrisme 2.0

A Carme Chacón l'ascens sobtat i imparable de Díaz li ha deixat el somriure congelat. Sap que un enfrontament directe per liderar el PSOE li suposaria un nou fracàs encara més sonat que perdre davant de Rubalcaba. I no enfrontar-s'hi suposa, de facto, acceptar –com a molt, ja veurem- anar de dos. I això és –de facto- una renúncia a ser la número 1. Perquè... pregunta amb resposta binària: qui creu que liderarà el PSOE, una socialista andalusa o una socialista catalana?

El PSOE d'Andalusia és la Covadonga del sud del socialisme espanyol, resisteix al poder i es considera com la única opció per tornar a La Moncloa. Per això Díaz. Per això als passadissos de la conferència política, a Madrid, els delegats andalusos van cantar l'himne andalús amb total llibertat i demostració de poder. S'imaginen que els socialistes catalans es posen a cantar els Segadors al mig del Palacio de Congresos de Madrid? No, no s'ho poden imaginar perquè haurien estat els delegats del PSC els primers a no atrevir-s'hi. Ni s'ho van plantejar, vaja.

Aquesta és la diferència: el PSOE andalús mana, dirigeix i presumeix. I el PSC, que no aporta(va) al PSOE res més que maldecaps, s'hi sotmet. Susana Díaz és guai perquè ve d'Andalusia i Carme Chacón sembla que s'hagi de fer perdonar que és catalana. Totes dues desitgen presidir Espanya però només una estarà en condicions de disputar-li això al PP: Endevineu quina? Com li va passar a Josep Borrell, que va arribar a guanyar les eleccions primàries per ser candidat a la presidència però que el van fer dimitir en favor del també carismàtic Joaquín Almúnia. A que no saben qui va orquestrar la operació? Sí, bingo: Alfonso Guerra.

 
 

Comentaris