Agradi el resultat o no, Suïssa ha votat a favor d’imposar quotes d’entrada d’immigrants provinents de la Unió Europea. Gràcies a aquest referèndum celebrat el cap de setmana passat ha estat possible recordar dues coses: que els suïssos voten el que els dóna la gana quan els dóna la gana i que un país europeu no membre de la Unió Europea disposa, almenys fins ara, dels dos principals beneficis de ser-ho: la lliure circulació de persones i la lliure circulació de mercaderies (és a dir, absència d’aranzels). El motiu que existeixi aquesta lliure circulació és que a la Unió Europea i a Suïssa els hi convé que així sigui. Tant és així que ara, la Unió Europea s’està replantejant aixecar aquesta llibertat com a represàlia pels resultats del referèndum.
Sense entrar al fons de la qüestió (la immigració, la ultradreta, els sous dels europeus, etc, etc…), el que sí queda clar és que el funcionament quotidià d’Europa (com a continent, no com a institució) depèn molt més de la realpolitik que de l’estricta literalitat dels tractats. De fet, la Unió Europea està negociant l’entrada al club de Sèrbia i Kosovo malgrat hi ha cinc països de la UE (entre els quals, oh sorpresa, Espanya) no és que estiguin en contra de la seva entrada, sinó que directament no en reconeix l’existència. Però la voluntat de pacificar per sempre els Balcans ha prevalgut a la rigorositat que exigeix unanimitat dels socis.
Però aquesta setmana no només hi ha hagut un referèndum a Suïssa (per als suïssos la notícia està en el seu resultat, no el fet que es facin), sinó que les Illes Canàries n’hagi demanat fer un. El govern de Paulino Rivero ha demanat al de Mariano Rajoy que autoritzi una consulta per demanar als seus ciutadans si estan d’acord amb què Repsol faci prospeccions de petroli en aigües canàries. Desconec els motius íntims que han portat l’executiu illenc a convocar aquest referèndum. Possiblement s’hagi vist atrapat entre el debat de l’ecològicament correcte i la pressió empresarial amb la consegüent pluja d’inversions al territori. És igual, aquest no és el debat: el cas és que forçat per contradiccions internes o simplement mogut per un instint sobrevingut de democràcia, Paulino Rivero ha decidit descansar aquesta important decisió en el poble. Seria fàcil ara utilitzar la demagògia en forma de boomerang. Per exemple:
– Si Canàries és Espanya, suposo que la decisió de si a les Canàries s’hi fan prospeccions la prendran tots els espanyols, inclosos els veïns de Calatayud.
– Els canaris que estan a favor que se’ls pregunti són uns nazis. O uns terroristes.
– O uns hòbbits. Han perdut la capacitat de raonar i s’han deixat emportar pel lideratge messiànic d’un president que els vol portar cap a un bosc de plataformes petrolieres.
– M’imagino que els socialistes canaris deuen ser contraris a la convocatòria de la consulta perquè al govern canari se li ha acudit plantejar-la sense demanar el permís de Madrid. Ho han fet just al revés: han plantejat la consulta i ara estan a l’espera de l’autorització, mira que arriben a ser estranys.
– Segurament sorgeixin canaris per la tercera via: que ni es posin plataformes ni es deixin de posar, sinó que ho resolguin els governs canari i espanyol en un despatx però en què la última paraula sigui el què digui Madrid i la Constitució.
Ben mirat, millor que no facin la consulta. Ho dic per evitar que el Nadal vinent, els familiars favorables a la instal·lació de les plataformes deixin de parlar-se amb els familiars que en són contraris.
