Sue Ellen, ets un pendó

"Sabeu què, "majors" gasius? Serà un èxit, el cinema en català. I ja no podreu amagar-vos rere el sacrosant mercat"

Hi ha coses que reconforten els nostres cors atribolats quan menys t'ho esperes. Per exemple, que la Generalitat, i concretament el conseller Tresserras, s'hagi mostra decidida a l'hora d'aplicar la quota de cinema en català, com fan tots els països civilitzats (a diferència dels països colonitzats). Les distribuïdores han posat el crit al cel, però ja ho sabíem.

La manca d'imaginació, de ganes de renovar i d'interès per explorar nous camins són gairebé absents de l'empresariat del cinema i –ai, las!- d'altres branques de la producció. Reca dir-ho, en un país reconegut per la seva originalitat i ganes d'innovar, des de la cuina fins a la tecnologia electrònica, passant pels avenços en tecnologia mèdica. No vull dir que sigui una qüestió política, déu me'n guard de ser tan insolent: és que aquests empresaris s'imaginen que, en català, només aniran als cinemes els nostàlgics i els socis d'Òmnium Cultural. Mira, doncs s'erren.

Voldria recordar-los, ultra les accions de boicot que s'estan portant a terme amb una exquisida moderació, l'aplaudiment que hi va haver al cinema (jo hi era), el 1982, quan van projectar "Veredicte final", la primera pel•lícula que s'estrenava en català, i en el moment en què un guapíssim Paul Newman obria la boca i parlava en català. Caram, se'ns va fer un nus a la gola. Va ser un èxit de públic, sí senyors.

També recordo, com és lògic, el famós "Ets un pendó, Sue Ellen", de "Dallas", que miràvem amb tanta naturalitat com les pel•lícules i concursos a TV3. I sobretot, vull recordar-los un fet que els sociolongüistes van trobar més explícit que la gasiveria idiomàtica dels propietaris de cinemes: quan la batalla de la llengua, al País Valencià, quan tot el que feia olor de català era apedregat, perseguit, insultat per atiadors de l'enfrontament i de l'odi, els blaveros veien els partits de futbol a TV3 (aleshores, TV3 transmetia tots els partits del Barça. ai...!), i els seus fills veien "Bola de Drac". En tinc constància, Els que deien "no entendemos el catalán", en el secret del seu menjador escoltaven català de Barcelona. Sabeu què, "majors" gasius? Serà un èxit, el cinema en català. I ja no podreu amagar-vos rere el sacrosant mercat. Un mercat que no heu volgut que evolucioni i, per tant, que creixi.

 
 

Comentaris