Sudoku tributari

"Les enquestes diuen que els ciutadans sí que hem entès que ens afectarà a tots la pujada d'impostos,...i a la crisi, i no ens agrada"

Fa dies que veiem venir uns grans núvols negres a l'horitzó: ens apujaran els impostos. Però no sabíem si seria pluja fina o calamarsa o si, a última hora, el sol s'imposaria. Ha estat calamarsa forta i ens ha deixat a tots mig distrets. No havíem dit sempre que en temps de crisi calia abaixar els impostos? És que hi ha molt atur i necessitem prestacions socials que són cares. Ja però si encarim la compra setmanal al súper encara en serem més a necessitar prestacions....Com hem arribat aquí?

Amb el dèficit acumulat amb les mesures anticrisi –salvar caixes, pagar cotxes i fer voreres-, aviat la Ministra d'Economia i Vicepresidenta Segona es va adonar que se li havia disparat el dèficit públic, 5'73% del PIB en el que va d'any, 60.000 milions d'euros. A més, la crisi minva els ingressos públics, volem continuar gastant i està descartat l'acord social. Així va sorgir la primera notícia i globus sonda d'apujar impostos, però com fer-ho?

L'IRPF és un impost progressiu, qui més té més paga, però també el que desperta una major sensació al ciutadà de que s'està rascant la butxaca per donar els seus diners a l'Estat, i les contrapartides són tant desiguals i difuses... A més, l'IRPF afecta a una nombrosa classe mitja assalariada, molts votants. Potser es podria treure la bonificació de 400 euros, no progressiva, molt criticada i que no s'ha arribat a assumir del tot com part de l'impost.

Una altra opció es apujar la fiscalitat dels productes financers. Llavors hi ha el perill de penalitzar el petit estalvi i el finançament a les empreses a través de la borsa, ja amb poc volum des de la crisi, agreujant el risc de tancament empresarial i augment de l'atur. Més despesa pública. Si es graven les grans fortunes o SICAVS, aconseguirem la seva dissolució i constitució en un país veí de la mateixa UE amb millor fiscalitat, perdent així finançament del mercat de capital.

L'IVA, en canvi, es paga sense adonar-te'n. Quan compres unes galetes o un vestit tens la sensació de pagar el preu que et costa aquell article, sense pensar massa en l'impost que també et cobren. En aquest sentit sempre s'ha valorat com un tribut que genera poc desgast polític, tot i que tothom sap que l'IVA és un impost regressiu: afecta més a qui cada mes queda a zero. A més ingressos menys percentatge és el que es dedica a consum de productes basics. L'altre efecte de l'IVA és que retreu les compres en general, o demanda interna, però ja està en caiguda lliure des del 2008, així que no li vindrà d'un punt més o menys...

La cosa és que potser aquesta vegada l'operació no serà tant neutra. Les enquestes diuen que els ciutadans sí que hem entès que ens afectarà a tots la pujada d'impostos,...i a la crisi, i no ens agrada. Ara falta saber si l'enuig traspuarà a les urnes.

 
 

Comentaris