El subtext és el contingut no explícit d’un enunciat, allò que no diuen les paraules que el formen, però que es pot entendre o inferir d’elles. Gairebé qualsevol missatge és susceptible de contenir algun subtext, i sovint enunciem subtextos sense adonar-nos-en: com el seu cosí germà conegut com a subconscient, el subtext sovint resulta ser esquiu, traïdor i de difícil control.
A la senyora Leire Pajín (com li va dir l’escriptor Llorenç Villalonga a un senyor que es deia Osvaldo de Mier, quina temptació de cognom), secretària d’organització del PSOE, se li va escapar l’altre dia un subtext que tirava d’esquena. La senyora Pajín acostuma a ser persona de missatges clars i inequívocs, com quan va amollar, en una demostració de clarividència difícilment superable, que el proper esdeveniment històric que viurà el Planeta Terra serà la coincidència d’Obama i Zapatero com a presidents dels EUA i de la Unió Europea, respectivament.
Però, com dic, dilluns passat el subtext li va jugar una mala passada a Leire Pajín. En resposta a una altra senyora no menys lluminosa, la secretària general del PP María Dolores de Cospedal, que havia demanat que, en vista dels resultats de les europees, Zapatero se sotmetés a una qüestió de confiança, Pajín va replicar que, si de veritat els espanyols haguessin volgut expressar un desig de canvi al govern d’Espanya, haurien acudit massivament a les urnes, cosa que no va succeir, com és públic i notori.
El subtext de Pajín és d’una sinceritat brutal: per començar, d’aquestes paraules es desprèn que en cap moment se li ha acudit considerar les eleccions de diumenge passat com cap altra cosa que no fos una mena de macrosondeig de popularitat de l’executiu que encapçala el Barack Obama de León. Per continuar, s’entén de seguida la importància que concedeix la senyora Pajín a l’espaordidora abstenció registrada a les europees: la mateixa que a un ou de guatlla, aproximadament. Però no tan sols això: el subtext també ens diu que, a la secretària d’organització del PSOE, la baixíssima participació no tan sols no li importa, sinó que se n’alegra, perquè, en cas que hagués estat alta, podria haver resultat contraproduent per als interessos del seu partit.
En fi, li hem d’agrair a la senyora Pajín que finalment ens digui les coses clares, ni que sigui en subtext. La lectura recomanada d’avui? Fàcil: Errata, de George Steiner. Que vagi de gust.
