Submarine soundtrack

"Es tracta de menys de 19 minuts.D'una acústica i la seva veu. Que és més poesia i actitud que cap altra cosa. Empatia, magnetisme. Qualsevol paràgraf parla del que hem viscut"

Amb dos francesos, una holandesa i una australiana vam arreplegar un Peugeot 206. Era estiu, finestres abaixades i vam pagar l'únic peatge durant més 5 hores -a 6 pounds-.Travessant la frontera natural d'Anglaterra amb el País de Gal·les. The Severn Bridge és el pont més bonic que he vist mai. Potser per què no he visitat Sant Francisco. Que hores més tard ens hauria ajudat a arribar al punt més occidental de Pembrokeshire. Però minuts després de veure l'aigua descendir immensa, plàcida, trobàvem una de les ciutats més lletges de tot el Regne Unit.

Swansea, segona ciutat del Gal·les, industrial. La M4 la retallava pel nord. Així que tothom hi semblava passar de llarg. Tothom excepte Submarine (2010). Una pel·lícula estranya. Teòricament una comèdia. Però tirant cap a fosca. Que té lloc en aquesta ciutat i basada en la novel·la de Joe Dunthorne. Molt britànica, boirosa. Una història d'amor de dos adolescents, amb accent gal·lès per tot arreu. Seria una pel·licula que no hauria arribat al gran públic - per dir-ho d'alguna manera- sense encarregar la banda sonora a l'Alex Turner.

 


Es tracta de menys de 19 minuts.D'una acústica i la seva veu. Que és més poesia i actitud que cap altra cosa. Empatia, magnetisme. Qualsevol paràgraf parla del que hem viscut. Del retingut i del deixat anar. O d'allò que mai n'acabarem sent propietaris. Per por o deixadesa: Hiding tonight. Piledriver waltz. O Stuck on the puzzle. Són petites perles, adolescents. Com la primera novel·la del millor escriptor. S'hi veu talent però és ple d'immaduresa. Tot això i força més és la Submarine sountrack: You look like you've been for breakfast at the Heartbreak Hotel [...] Your waitress was miserable and so was your food / If you're gonna try and walk on water make sure you wear your comfortable shoes.

 

-1

 

Comentaris