“Un jurista con vocación democrática no puede ser insensible a una sociedad donde los principios constitucionales se están traicionando. “Podemos” es el anhelo frente a la decadencia del sistema democrático y frente a las consecuencias negativas del capitalismo”. Amb aquestes nobles i vibrants paraules, Carlos Jiménez Villarejo, nou eurodiputat escollit a les llistes de “Podemos”, el partit-moviment d’èxit de les passades eleccions, responia una de les primeres preguntes de l’entrevista que va sortir publicada ahir al diari El País.
“Un jurista con vocación democrática”. No es pot demanar més. “Anhelo frente a la decadencia del sistema democrático”. Totalment d’acord.
Bé, doncs, magnífic. Així doncs, semblava que havíem escollit un gran eurodiputat, una persona compromesa radicalment amb la democràcia.
Però si seguim llegint l’entrevista, el Sr. Jiménez Villarejo afirma: “Me opongo a la consulta y más de la manera en que se ha planteado, que me parece tramposa y capciosa. “Podemos” es un movimiento muy amplio y en su programa hace una referencia vaga al derecho a decidir de los pueblos y no se alude a Cataluña. ¿Porqué no consultamos a los ciudadanos sobre qué medidas hay que aplicar sobre los desahucios y colocar a la banca en su sitio?”.
Vagi per endavant que per mi es pot consultar als ciutadans de tot, cosa que no sembla que el Sr. Jiménez Villarejo estigui disposat a acceptar. I doncs on queda el “anhelo”? I la “vocación democrática”? Ara resulta que hi ha límits, al “compromís per la democràcia”?. Es pot votar de tot, es veu, excepte per la independència de Catalunya?. Curiós.
L’al·lèrgia del Sr. Jiménez Villarejo pel dret a decidir dels catalans és una vella marca de la casa, i, en general, de l’esquerra espanyola de pas per Catalunya. Recordo un article seu a El País, òbviament, de 16 de juny de 2013, “Las trampas del soberanismo”, on alarmat de l’existència de la desnutrició infantil a Catalunya carregava contra el referèndum d’autodeterminació. Afirmava: “el Gobierno de CiU y su sumiso aliado saben que en el actual marco constitucional no es posible preguntar a la ciudadanía de Catalunya de forma clara e inequívoca sobre la pretendida secesión, ya que como bien dice el citado Manifiesto, “una consulta al margen de la ley es un acto de insumisión…” además de, habría que añadir, antidemocrática”.
Però, en què quedem: el sistema democràtic actual és decadent? Cal apostar per la radicalitat democràtica? Sí o no? I si la resposta és sí, una proposta radicalment democràtica i de trencament amb l’status quo com el referèndum català, resulta que no es pot fer perquè és un “acto de insumisión? De “insumisión”!, diu el Sr. Jiménez Villarejo, disposat a acceptar tres-cents quaranta-vuit casos d’insubmissió, si calen, però que mai no acceptarà que set milions i mig de catalans puguin decidir el seu futur.
Un article, doncs, que destil·lava lerrouxisme fossilitzat i prediluvià, ideal per a Ciudadanos i espècies similars. Com és que això ho compra l’esquerra? Prefereix el Sr. Jiménez Villarejo la foto de l’establishment del Rei amb el Puente Aéreo? Tots aquells senyors pensen exactament igual que ell, que la consulta està al marge de la llei i que és un acte d’insubmissió. Amb qui prefereix estar, a la foto, el nou eurodiputat, amb els senyors Lara i Godó o amb el poble de Catalunya?
Certament, el Sr. Pablo Iglesias va mostrar-se respectuós amb la voluntat del poble català. Però l’alarma s’ha disparat a la vista del posicionament del Sr. Jiménez Villarejo. Cal un aclariment públic per saber si podem comptar amb Podemos o no hi podem comptar.
