L’U d’Octubre s’ha convertit en un joc. Speedy Gonzales ha d’aconseguir enganyar i esquivar el gat Silvestre per arribar al magatzem del formatge. O el de les urnes, tant se val. Aquest plantejament, clàssic dels guions de la Warner, subverteix la jerarquia del poder, que queda ridiculitzat quan el feble aconsegueix realitzar un objectiu perfectament conegut -tant pels actors com pel públic- amb antelació.
Amb aquest plantejament, el Govern català empeny Madrid cap a un dilema infernal: O reprimeix desproporcionadament -generant unes imatges que legitimaran els independentistes davant del món- o s’arrisca a la humiliació d’empassar-se cues de ciutadans davant les urnes a tots els pobles i ciutats del que ells consideren una simple comunitat autònoma de règim comú. En tots dos casos, guanya el ratolí.
És el propi Estat qui s’ha fixat, públicament, la missió més complicada, que és reprimir discretament, però amb la màxima eficàcia. Un escenari subjecte a l’acció del Govern català i dificilíssim de concretar amb èxit. Els guionistes no deixaven que Silvestre massacrés Speedy Gonzales, per això sempre perdia.
