He estat seguint tota la setmana el dolós afer sobre el jutge Baltasar Garzón. He escoltat a tiris i troians i he de manifestar la meva pregona indignació pel tracte que els franquistes han tingut amb l’esmentat i famós jutge. Qualsevol argument que em digueu a favor de Garzón, ja l’he pensat (o ja l’he sentit a dir per altres persones).
Un cop dit això, deixeu-me però que afegeixi que tot plegat és Spanish question. S’han enfrontat una Espanya i l’altra, amb una virulència (que, per cert, vol dir vots, a favor o en contra), i ho han fet sense concessions. Molt bé. Aplaudiments, cavallers. Voldria però remarcar que aquest no és el “meu” afer, ni el “nostre”.
No estic dient que tant se me’n dóna, perquè la meva pell no és tan insensible. Estic dient que les dues Espanyes, les seves trifulgues (de les quals, ai las, tenim com a producte tantes i tantes víctimes, en guerra i en pau), són la “seva ” lluita. Me’n sento solidària, però no puc deixar de pensar que m’ultrapassa.
El jutge Garzón, a la inauguració dels Jocs Olímpics (del 1992!), va empresonar i permetre que es torturessin uns grapat de patriotes catalans. La meva simpatia per la seva prepotència, el seu anticatalanisme i els seus gestos envers el poder és nul•la.
Vet aquí però que els falangistes i una cosa que es diu “manos limpias ” (Jesús!) i altres per l’estil, han decidit que els criminals del franquisme no es toquen, i vet aquí el justicier Garzón convertit en víctima. Estic amb ells, i qualsevol cosa que es digui en favor de Garzón tindrà eco en el fons del meu cor.
Però, hi insisteixo, no és el meu afer. És un afer d’uns espanyols contra d’altres, en una contesa que, malgrat la guerra incivil, encara no han resolt i sembla que no en tinguin ganes.
Que Garzón té dret a perseguir els crims del franquisme? No en tinc cap dubte, malgrat els equilibris legals que calgui esgrimir-hi en contra. Que han quedat impunes els més sagnants, detestables i perniciosos atemptats contra la humanitat? Oi tant quer sí!
A mi que em diguin per què el judici a Companys no pot ser revisat, per què l’Estatut de Catalunya ha caigut en mans d’uns ineptes (i ho dic no per molestar sinó per no ofendre), que una llei digui que tinc tant dret a la meva llengua com tot ciutadà democràtic té dret a la seva i aleshores expliqueu-me quins són els màrtirs de la santa inquisició mediàtica.
Spanish question.
