La possible candidatura de Barcelona-Pirineus per acollir unes olimpíades d’hivern obliga a fer un anàlisi responsable de quant costaria en termes econòmics i d’impacte ambiental, i de què aportaria en projecció d’imatge en favor del desenvolupament i la sostenibilitat sòcio-econòmica de les comarques de muntanya.
Les circumstàncies han fet d’aquest un bon moment per a plantejar-ho, ja que justament el COI ha resolt que els requisits per a adjudicar uns JJOO d’hivern seran diferents dels d’abans, i ja no exigeix inversions i estructures descomunals als candidats. Al contrari: la sostenibilitat ambiental i econòmica està a l’ordre del dia i es valora justament la capacitat de fer una bona organització traient partit de les qualitats naturals del territori i de les estructures existents posades al servei del magne esdeveniment.
Sotxi (Rússia) a la serralada del Gran Caucas i a tocar de mar Negre, deu haver estat el darrer representant de l’antic criteri: creació de grans estadis i pistes, remuntadors de tota mena, autovies i ferrocarrils creats per a l’ocasió (2014). Tot un esforç abocat per a la promoció de la zona amb l’esperança de que, passats els jocs, sigui sostenible econòmicament i consolidi un pol d’atracció turística al sud de la Federació Russa.
A les pistes de Rosa Khutor (Sotxi) a l’hivern hi pugen 8.000 persones de mitjana al dia, que gaudeixen d’una neu natural seca, espectacular per esquiar, complementada, si cal, d’una extensa xarxa de canons de neu artificial. Però hi ha una dada rellevant: a l’estiu, és a dir fora de temporada, n’hi pugen 10.000 a fer tot tipus d’activitats de muntanya, visitar els resorts o la vila olímpica, o simplement a fer el badoc, procedents de la potent zona marítima d’estiueig que, amb les modernes estructures creades, és només a mitja hora de cotxe.
Els temps -i sobretot el temps- canvien i avui la sostenibilitat ambiental i econòmica són els nous mantres del COI per a l’adjudicació dels Jocs. Deu haver estat allò que en castellà diuen “a la fuerza ahorcan”, però benvingut sigui el canvi de criteri. El Pirineu sembla que els compleix, podria ser un bon escenari olímpic, i pot representar una gran oportunitat per a aquestes contrades, tant si el famós canvi climàtic segueix permetent esquiar a les nostres latituds com si no, perquè Sotxi demostra que, des que van fer els seus JJOO, te més dinamisme muntanyenc a l’estiu que no pas a l’hivern.
