Som una colònia

I diuen que encara és la millor sentència que ens podia caure. Ara, a treballar per a que el futur que sigui només nostre.

Qualsevol sentència havia de ser dolenta. I no pas perquè el un terç dels membres del Tribunal Constitucional tinguin el seu mandat completament superat i una vacant per mort sense cobrir i un magistrat recusat, ni pels gairebé quatre anys de patètic estira i arronsa.

Qualsevol sentència havia de ser dolenta perquè havia d'annular el moll de l'os de l'Estatut: el reconeixement de Catalunya com a nació, la preferència de la llengua catalana sobre l'espanyola, la prioritat del Consell Català de Justícia, la primacia de les competències de la Generalitat en el finançament i el principi d'igualtat en l'esforç fiscal entre comunitats autònomes per a establir la quantia de la "solidaritat" catalana amb la resta del'Estat.

O sigui: no som el que som sinò el que ells diguin que som; la nostra llengua és menys que la seva; la justícia la governen tota des de fora i queda establert el principi d'espoli fiscal que fins ara regeix l'Hisenda de l'Estat Espanyol.

I diuen que aquesta és la millor sentència que ens podia caure.

Qualsevol sentència havia de ser dolenta per un motiu molt elemental: perquè la Constitución Española diu el que diu. I tot això ni un Tribunal Constitucional composat pels independentistes catalans més radicals ho podia ignorar ni interpretar d'una altra manera. A l'Estat Espanyol, la sobirania nacional està definida de forma completament incompatible amb la realitat catalana –i amb l'exèrcit com a garant, que és un afer, per als espanols, menys molest que la discriminació de les dones pelr homes en la línia succesòria de la corona.

Què esperàvem, ingenus de nosaltres? Encara gràcies.

Ens volien fer creure tota aquella grimègia del "pacte constitucional" i de pacte no n'hi va hacer cap. El pacte que tenim és la Constitución Española. La resta son contes de la vora del foc.

El teatret del President parlant de "sentiments" –com vol dir, sentiments?– no ha estat més que això: una sarsueleta per sortir del pas.

Pregunto: de què ténen por, els espanyols? Si només som una colònia. L´última colònia espanyola.

 
 

Comentaris