No. No escric aquest article des del futur. Ni Catalunya ha rebut de cop i volta mig milió habitants nous. Encara que mai no els posem tots a la llista, els catalans som 8 milions perquè a banda dels 7,5 que vivim dins les comarques catalanes n’hi ha aproximadament mig milió que estan lluny de casa. Les xifres no són clares. Segons el Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero hi ha 230.000 catalans vivint en altres països. I quan deia que les xifres no són clares vull dir que aquest padró està elaborat a través de les dades que tenen els consolats espanyols arreu del món però aquestes dades no són representatives del tot perquè no tots els catalans (ni espanyols) es donen d’alta al consolats quan emigren. Quan vas fora la Unió Europea pot tenir el seu sentit però a la Europa de la lliure circulació de persones (la que més catalans a l’estranger acull) els incentius per avisar al senyor cònsol que estàs allà són pocs per no dir nuls. Deia, també, que es xifres no són clares perquè els catalans que viuen a la resta de l’estat espanyol no estan comptabilitzats. A ulls del les autoritats espanyoles el que han fet és mobilitat “interna” i, com a tal, no mereix ser registrada. Malgrat això, els que en saben de la matèria, asseguren que ràpidament representen entre 200.000 i 300.000 catalans més. Heus aquí, doncs, els 8 milions que donen nom a aquest article (7,5 0,5 = 8).
Aquesta maldestre exposició sobre la demografia catalana no seria més que una anècdota a ulls mediàtics si no fos perquè, d’alguna manera té el seu interès pel gran tema: el procés! La consulta del 9N ja està convocada i el cens és el que és. Ja no es pot tocar. Però si mirem aquest cens, el mig milió de catalans que viuen lluny de la terra del pa amb tomàquet és gairebé com si no existissin. Es veu que fa 16 anys es va aprovar una llei per abordar aquesta Catalunya exterior de la que parlàvem i, entre d’altres molts incompliments, mai ningú (ni CiU, ni Tripartits) s’havia dignat a posar en marxa el mandat legal de crear el Registre de Catalans Residents a l’Estranger. Però ara ve la GRAN votació i tot són presses. El passat més de juny es va començar a censar catalans a l’exterior. No es deia en veu gaire alta però a ningú se li escapava que aquest registre serviria, arribat el dia, per tenir dret a vot a la consulta del 9N. La Generalitat, tot i els esforços tècnics per posar les bases per censar catalanets, no va esbombar gaire el tema i la feina (bruta) l’han hagut de fer els cases catalans a l’estranger amb el suport i la insistència de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), les diferents ANC repartides pel planeta, els webs filantròpics de Catalans al món i pàgines reivindicatives com VullVotar. Bé, el registre, de moment, ha estat un fracàs. El mateix Govern ho admet. Només s’han censat uns 2.500 catalans dels 230.000 aquells que dèiem al principi i en conseqüència menys del 2% dels catalans al l’estranger podran votar (si és que es vota) el dia 9 de novembre.
A veure, el número és alarmant però si mirem el número de catalans residents a l’estranger que van votar a les eleccions europees també ens trobem una xifra propera al 2%. En altres convocatòries electorals s’ha superat el 5% tot i els entrebancs i els misteriosos retards amb que van arribar els sobres ens alguns (molts) països. En tot cas, val la pena recordar que el registre de catalans a l’estranger segueix obert. Encara que el cens electoral per la consulta estigui ja tancat, aquesta és una eina molt important pel país. Una d’aquestes estructures d’estat que tant se suposa que fan falta. És important conèixer dades sobre el fenomen migratori català per acompanyar els catalans que han de marxar de casa i per facilitar-los, si s’escau, la tornada. En aquest sentit el dia 22 d’octubre es presentarà una nova eina que, si es fa servir bé, pot ser molt útil. Sota el nom de MónCat pretén treballar amb una perspectiva interdepartamental tant l’emigració catalana com la tornada a casa. I és que, malgrat tants i tants articles sobre joves catalans en busca d’un futur més pròsper lluny de casa, el 25% dels catalans que emigren són menors d’edat. Òbviament no ho fan sols, fet que ens ve a dir que la majoria de catalans que marxen ho fan en família.
I no voldria acabar aquest article sense mencionar i aplaudir (a peu dret) la tasca que fan els casals catalans arreu del món. Per raons que ara no venen al cas n’he viscut uns quants de ben a prop i són autèntics consolats a l’ombra. La tasca de suport i orientació al català emigrant i la difusió i projecció que fan de la cosa catalana (llengua, cultura, pàtria) són titàniques. Per això convé recordar que som 7,5 milions… Però que en realitat som 8 milions.
