El règim espanyol ha decretat la destrucció del catalanisme. És una agressió cíclica, basada en la força, l’arbitrarietat i la brutalitat. No els importa res més que arrasar les institucions catalanes com a mitjà per anar encara més enllà i arrasar Catalunya per la via de la por i les represàlies indiscriminades. És així des de fa més de tres segles.
Aquesta estratègia repressiva ha de tenir resposta. És urgent. La prioritat ja no són ni tan sols les institucions autonòmiques, sinó la democràcia mateixa. Cal eixamplar la base i recuperar la unitat d’acció i, sobretot, és necessari expressar des del carrer la indignació de la majoria de la societat catalana, que està disposada a resistir. Ho hem demostrat moltes vegades al llarg de la Història. Aquest país és capaç de guanyar.
En qualsevol cas, ara ja sabem per què des del PP encara amenacen Carles Puigdemont amb “acabar com Lluís Companys”. I és que el 123è president de la Generalitat també va ser condemnat -i afusellat- per un suposat delicte de rebel·lió que els jutges de la dictadura franquista van atribuir al president català. Vuit dècades més tard, són els seus néts els que volen acabar la feina. No se’n sortiran perquè són massa immorals. I perquè estem disposats a sobreviure.
