SOBRE MÒNICA TERRIBAS I LA ILC

"L'atac com a dona és una relliscada que només poden cometre persones ofuscades que defensen massa abrandadament els seus interessos polítics"

La Mònica Terribas fa una entrevista al president Montilla i al PSC no li ha agradat. Diu que la periodista va estar massa incisiva, que no va estar amable, que va interrompre el president i que a més va donar mostres d'estar "mal follada". ¿Al PSC potser li hauria agradat més una entrevista amable, grisa, de passar l'estona i pactada? ¿Hauria preferit que l'entrevistadora fos una persona promíscua, una adolescent encesa, una madame de vida alegre?

Els insults han estat de tota mena -alguns rectificats, lloats sien els déus- però absolutament impertinents. La Terribas va fer una excel·lent entrevista. El seu ritme és més ràpid que el del president, però als espectadors això no ens va significar cap obstacle per entendre'ls perfectament l'un i l'altra. L'atac com a dona, però, és una relliscada que només poden cometre persones ofuscades que defensen massa abrandadament els seus interessos polítics.

Doncs encara no ho havíem paït i vet aquí que llegim que la Institució de les Lletres Catalanes fa una enquesta per saber quins són els autors "de referència" de la literatura catalana. Sort que no han fet una enquesta sobre els principis de la genètica, la física astral o la lingüística generativa. Però no és això el que hi compta.

El que hi compta és que han classificat la literatura, segons diu la premsa, en literatura, literatura de joves i literatura de dones. Imagino que la barbaritat l'ha perpetrada algun intermediari de la notícia, perquè no m'imagino els doctes gestors de la Institució ficant el peu a la galleda d'una manera tan grollera.
Diu també la notícia que ho preguntaran a 2.000 persones. Quines? Les que no estiguin mal follades? Les qui contestin el que volen que contestin?

Ja estic ben tipa que em diguin que jo, que sóc vella i caduca, tinc unes idees antiquades sobre l'espatarrant igualtat que hi ha entre homes i dones a l'actualitat i que les discriminacions són coses de la meva època, segurament medieval, mentre veig al meu voltant esdeveniments com aquests, en ambient cultes, o d'altres comesos a crits per la tele, o sentir encara que a una dona al volant (hores d'ara!) que li barra el pas a un home al volant, aquest li etziba un sol mot: "Sorra!".

 
 

Comentaris