“Els minarets són les nostres baionetes, les cúpules els nostres cascs, les mesquites les nostres casernes i els creients el nostre exèrcit”
Recep Tayyip Erdogan, primer ministre turc.
Paraules d’Erdogan del 1997. Textuals. No és cap fàtua de l’imam de Fuengirola.
Les recordo setmanes després de sentir grans escarafalls quan Suïssa votava en contra de la construcció de nous minarets al seu territori i en ple debat a França sobre la necessitat o no de prohibir per llei el vel integral en les dones.
Europa viu pendent de construir un marc de convivència entre l’islam i el postcristianisme secular. Recordava la setmana passada l’Express que a França, la crispació es concreta en el tema del vel i la burca; a Holanda, en els drets dels homosexuals; a Dinamarca, en la llibertat de publicar caricatures; a Alemanya, en la construcció de mesquites; a la Gran Bretanya en el problema de la violència conjugal o interconfessional…
A París era més senzill construir una mesquita durant els anys vint del segle passat que no pas avui. I a casa nostra, la situació és gairebé idèntica. El bonisme típic de la progressia del país condemna el veto als minarets suissos i observa amb recel qualsevol col•lectiu islàmic que demani permisos per instal•lar un centre de culte al barri on viu. No detallaré els centenars de conflictes locals que hem protagonitzat durant l’última dècada quan ha calgut debatre sobre l’emplaçament de les mesquites a les nostres ciutats. Han estat discussions més enceses que les que han sorgit per decidir l’emplaçament de presons, abocadors, nuclears o dipòsits de residus. Aquestes polèmiques inhabiliten per complet qualsevol desqualificació de les que hem sentit durant les últimes setmanes sobre la iniciativa legislativa suïssa. Ni entro ni surto sobre la idoneïtat de legislar sobre això. Però cal dir alt i clar que molts dels que denuncien tics postfeixistes als ciutadans suissos, són els primers a protegir-se quan ells són part implicada en el conflicte.
El referèndum suís ha estat aprofitat barroerament per l’extrema dreta, sí. Però cal no oblidar que bona part de l’explicació del comportament dels moviments neoconservadors respon a la creixent politització de la religió musulmana que s’ha viscut al llarg de les últimes dècades. Desenganyem-nos: les mesquites avui segueixen sent font de conflicte i mentre no les converteixin en llocs de pau i integració, els vetos estan garantits. Pels feixistes segur. I pels ‘progres’ –per greu que els sàpiga– també.
