Sobre el fracàs anunciat d'un president

"La designació del primer president estable de la UE serà feta des de la improvisació"

Quand l'Union européenne improvise. Així titulava el seu article Valéry Giscard d'Estaing a Le Point la setmana passada.

Malgrat el fracàs de la convenció europea, Giscard d'Estaing és probablement l'home que més profundament ha reflexionat sobre les diferents possibilitats d'articulació de les que es pot dotar la Unió. Precisament per això i perquè ens trobem davant la designació immediata del primer president estable de la Unió, els proposo avui una reflexió sobre l'argumentació de Giscard que, tot sigui dit, comparteixo plenament.

Quand l'Union européenne improvise porta implícita una crítica inicial mordaç i més si es té en compte que aquesta ve del que, en certa manera, podem considerar ideòleg de les noves estructures d'Europa.

Abans de l'històric debat sobre els presidenciables que abordem durant aquests dies, caldria que ens plantegéssim les bases sobre les quals abordem aquesta discussió. Caldria fer-ho amb serenor per observar l'absència absoluta de qualsevol tipus de preparació prèvia.

La proposta de crear una presidència estable per a tota la Unió és de fa sis anys. La regla està fixada però ara cal aplicar-la. L'experiència dels Estats Units i de França planteja nombroses preguntes: com presentar-se candidat i en quin temps i terminis? Quines condicions han de tenir els candidats? Han de pertànyer a un estat membre que apliqui totes les polítiques de la Unió? Les candidatures han d'anar acompanyades d'un programa? El Consell avaluarà els candidats abans d'elegir? Es faran enquestes de l'Eurobaròmetre per veure les reaccions dels ciutadans davant els candidats?

Aquestes són algunes de les qüestions amb les que Giscard d'Estaing interpel•lava els seus lectors uns dies enrere i que avui els trasllado.

Podem discutir sobre si convé o no que l'expresident d'un país euroescèptic sigui el primer president d'Europa. Podem debatre si és millor una figura de carisma reconegut o un tecnòcrata d'eficiència contrastada. Podem argumentar a favor o en contra d'escollir una figura per estrènyer llaços amb la Xina, els EUA i les potències emergents.

Però previ a tot això, caldria haver respost les preguntes que el mateix president de la Convenció europea es formula. Durant els sis últims anys, caldria haver-les estudiat i previst en una comissió del Consell Europeu o en un comitè especial creat amb aquesta finalitat. La designació del primer president estable serà feta des de la improvisació.

Un suggeriment -apunta Giscard- per tenir de referència i poder jutjar des d'una perspectiva encertada: que en el moment d'elegir tanquin els ulls i s'imaginin el seu candidat assegut davant Barack Obama o Hu Jintao defensant, amb força i autoritat, les postures europees.

Si per aconseguir consensos i desencallar el nomenament cal renunciar a això, llençarem per la borda tota l'expectativa generada sobre la institució de la nova presidència.

 
 

Comentaris