Sobre Barcelona (disculpin les molèsties)

"El que hauria estat un escàndol en temps d'un altre consistori sembla que és com una cosa més de la vida d'aquelles que hem d'assumir amb resignació cristiana"

Ara els de Tarragona, Lleida, Girona i resta del món, que em perdonin. Però un dia és un dia. Parlaré de Barcelona i del seu govern municipal, per diversos motius. Un de primer, perquè hi ha motiu per fer-ho. Segon, que la bona estrella política d'Ada Colau i el típic bonisme i presumpció de bondat que en aquest país s'aplica d'entrada als partits d'esquerra (i succedanis) estan fent que de coses que a uns altres els costaria molta crítica, ben bé ni se'n parli en els mitjans mainstream. I tercer, perquè un servidor crec que s'ha descrit, des que van presentar candidatura i també després en guanyar i començar a governar, per no fer de la crítica destructiva i sistemàtica un vehicle d'anàlisi del mandat de Colau i de Barcelona en Comú. N'he valorat positivament coses, des del principi vaig defensar que no creia que ens duguessin a Barcelona el caos i no sé quantes plagues més que ens n'anunciaven els més reticents, però això no obsta perquè puguin ser objecte de crítica. Oi que em perdonaran per posar-m'hi una mica?

 

Colau, per exemple, és cert que ara gaudeix com pertoca d'una baixa per maternitat que la té apartada de l'alcaldia, però no d'una activitat política on va traient el cap amb l'olfacte que la caracteritza. Així, va saber armar un bon cacau amb el tema "cas Palau" a Convergència, ha sortit rutilant a la foto amb Manuela Carmena, i la vam veure molt atenta en un dels últims concerts d'en Raimon, un d'aquells que com va retreure'ls el mateix cantautor, que es van perdre els presidents i els vicepresidents catalans i espanyols. Ella segueix creixent personalment i quant a lideratge en general (més que barceloní), però hi ha problemes de ciutat que van quallant, i al capdavant hi ha deixat un Gerardo Pisarello que, dit per gent mateixa del món Comuns, "no ha respost com se n'esperava". Vaja, que en més d'un moment no ha estat a l'altura, i la ciutat, davant de flancs oberts com la vaga de metro dels dilluns (i ja en van 7), la Superilla del Poblenou, la turismofòbia, o el top manta, no té una resposta institucional efectiva, de relleu o que projecti que s'hi està treballant amb expectativa d'oferir resultats des del Cap i Casal.

 

Començo pel més antic: el top manta. Sóc usuari habitual del metro i he de dir que és un escàndol el que hi veig ben bé cada dia al de Plaça Catalunya, a la línia verda. Les andanes són un perill, per als manters i per als ciutadans que hi hem de passar, o bé per esperar el metro allà, o per anar als ferrocarrils o a la línia vermella. Hi ha moments del dia en què hi ha tants manters i les seves grans bosses, que el tros d'andana que queda és molt reduït, això quan no hi entren a corredisses i la sensació és encara de més inseguretat. I, metro a part, què està passant amb els manters que el cap de setmana colonitzen un bon tros del Passeig Marítim o de les zones que en teoria són per circular per als vianants a peu de platja de la Barceloneta? Què passa que aquests dos "danys col·laterals" (però no anecdòtics) no se solucionen? Doncs passa que no se'n soluciona l'origen. S'ha relaxat l'Ajuntament amb el front manter? No s'ha valorat prou com afecta això a sectors productius de la ciutat i al sofert veí de la zona? I aquí un apunt annex sobre el món turismofòbia. De forma encertada se'ns ha dit que el turisme, de qualsevol manera, no. D'acord. Però s'ha estigmatitzat de forma que estem generant un caldo de cultiu que veurem on ens du. Amb el món manter l'Ajuntament ha tingut molta cura. D'acord també. Però amb la resta de ciutadania també, eh? Els qui en pateixen conseqüències, també.

 

Després hi ha la supèrbia amb què s'ha tractat l'aplicació de la Superilla al Poblenou. No estic d'entrada frontalment en contra del projecte, però la seva aplicació és evident que ha estat insatisfactòria en molts punts. I com a molt he sentit a Pisarello admetre "errors", però, molt en la línia de la "vella política", quedar-se amb aquesta frase i ja està, sense cap compromís explícit de millora, i passant olímpicament d'una consulta veïnal que es diu que es respecta (retòricament), però que s'ha menystingut si no ignorat directament per part de l'Ajuntament.

 

 

La vaga del metro dels dilluns, però, és del que més m'astora. Allà la patim els usuaris cada dilluns des de fa 7 setmanes, i aquí el que hauria estat un escàndol en temps d'un altre consistori sembla que és com una cosa més de la vida d'aquelles que hem d'assumir amb resignació cristiana. I au a anar encara més com anxoves a primera hora del matí, i a patir a les andanes, i això amb un equip municipal que va prometre dedicar-se a escala al ciutadà que més ho necessita, i amb una alcaldessa que de les primeres fotos que es va fer va ser una on ella agafava el metro per anar a la feina. Encara és així? I, sigui o no sigui d'aquesta manera (que en realitat importa ben poc), ens repercuteix en alguna cosa en positiu a la resta de ciutadans, quant al servei que ens dóna el metro, per exemple els dilluns de cada setmana? De moment és evident que no. Tenen temps per redreçar, però també hi han de posar ganes i ofici. I acabo com hauria d'excusar-se l'Ajuntament amb molts veïns que en pateixen la gestió (ara com ara) insuficient: disculpin les molèsties.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?