Definició segons l’Enciclopèdia Catalana de model: Cosa que hom pren com a objecte d’imitació a fi de reproduir-la.
Definició segons l’Enciclopèdia Catalana de ciutat: Lloc d’assentament humà i de construcció estable, les dimensions del qual són en funció de nombroses i diferents consideracions (nombre d’habitants, condicionaments històrics, morfologia i mena de vida dels habitants).
Segons les definicions, podríem convenir que el nou paradigma de les ciutats intel.ligents seria un model a imitar pels assentaments humans. Però ha de definir quina ciutat volem ? Tinguem en compte que en la definició de ciutat ja es traspua què de ciutats n’hi ha de molt tipus, i que tenen nombroses i diferents consideracions.
Algú pot arribar a dir que, amb tanta diversitat, el nou paradigma pugui ser un model de ciutat? Jo crec que no, i per diverses consideracions.
Primera, per la ja esmentada diversitat. Segona, per què si posem la paraula “de” té connotacions polítiques : jo la vull més verda, jo la vull més industrial, jo la vull més… Tercera, per què crec que el nou paradigma és un paradigma de gestió, que transforma les ciutats, però que cadascuna d’elles ha de triar cap a on transformar-se, i el concepte de ciutat intel.ligent és l’eina per fer-ho, però en cap cas no és el fi.
I per què trec ara el debat ? Doncs per què en una de les últimes explicacions que vaig fer sobre Smart Cities a un grup de persones dedicades a la “cosa pública”, ja em van dir que el que proposava era un Model de Ciutat, i se’m van posar els pèls de punta. Possiblement em vaig explicar malament, o em varen entendre malament.
La ciutat intel.ligent s’ha d’impulsar en un moment determinat, en un T=0, però no durà només quatre anys. Ha d’estar en construcció constant, en paral.lel als canvis polítics que es produeixin, ja que ha de ser un model “per” la ciutat, “de la” ciutat, però mai “de” ciutat.
És cert que hi haurà un govern determinat que doni el tret de sortida, l’inici, però faríem un mal servei als nostres ciutadans si aquestes iniciatives depenguessin del color polític dels nostres consistoris. Seria tan nefast com anar canviant cada quatre anys el model d’ensenyament.
Per això, i per acabar, sempre dic que tots hem de fer un esforç per explicar-lo a qui calgui, al govern, a l’oposició, als ciutadans, als empresaris…. Ha de ser un model en el qual tothom cregui i entengui que ha de perdurar en el temps.
