Smart City: Business Models & PPP

"Comptar amb el sector privat, mitjançant la construcció i enfortiment de noves formes de relació públic-privades, ha de permetre generar més oportunitats econòmiques"

Avui parlarem de models de negoci i el concepte dels partenariats públic-privats (PPP) enfocats a la superació de les limitacions que enfronta actualment l'administració pública, enumerant els reptes que hi ha pendents de resoldre i apuntant-ne possibles solucions.

Això és especialment manifest en el desenvolupament de qualsevol programa "Smart City", on la importància de mesurar l'impacte econòmic, social i en l'entorn és cabdal per a millorar els serveis al ciutadà i l'eficiència de l'administració en el seu paper de gestors de la ciutat. Però també perquè la naturalesa d'aquestes iniciatives "smart city" fa que estiguin fortament vinculades a importants inversions. Comptar amb el sector privat, mitjançant la construcció i enfortiment de noves formes de relació públic-privades, ha de permetre generar més oportunitats econòmiques, crear llocs de treball i benestar, atraure més inversions a la ciutat i proporcionar solucions innovadores per a una millor gestió de la ciutat i el desplegament de serveis i infraestructures per millorar la qualitat de vida del ciutadà i l'eficiència de l'administració en el seu paper de gestors de la ciutat. 

Antecedents

Actualment, ens trobem davant d'un entorn força desfavorable pel que fa a la innovació de noves maneres de fer que impliquin una mínima inversió per part de la part pública.

  • Pressupostos congelats o molt justos
  • Sistemes de contractació públics "millorables" o "innovables"
  • Pressió social de transparència i d'eficiència en la despesa que primen, com és lògic, l'aspecte social i d'atenció als col·lectius més desfavorits.
  • Sospita continua de males "praxis" generalitzades (personalment no hi estem gens d'acord)
Vol dir que aquest entorn ens ha de fer defallir? Tot el contrari, ens ha d'esperonar més per fer l'administració pública més eficient i sostenible que mai. Com succeeix amb qualsevol repte, se'n deriven grans oportunitats.

Reptes

Quins reptes se'ns presenten?
  • Millora en el finançament públic
  • Eficiència en la despesa
  • Transparència
  • Innovació social, contractual i de gestió
Solucions: models de negoci i PPP
  • Models de negoci i càlcul del ROI
Donades les contingències abans exposades, tot projecte finançat totalment o en part amb pressupost públic hauria de tenir un model de negoci associat. Significa això que ha de tenir un "business plan as usual" amb retorns econòmics a tres anys? Sí i no. El que volem dir amb això és que tot desplegament de projecte públic ha de tenir al darrere un pla seriós de ROI (retorn de la inversió; Return Of Invesment) ja sigui en termes econòmics o mesurat en funció de l'outcome o impacte social.

Mètodes a fer servir? N'hi ha diversos:
  • Canvas Model: per projectes on el retorn econòmic potser no sigui la clau, ja que hi ha un evident retorn social necessari. És especialment útil per a avaluar polítiques públiques donada la facilitat per a analitzar impactes a diferents entorns, activitats derivades o trade-offs i propostes de valor.
  • "Business Plan" tradicional: que analitzi inversions monetàries i el seu retorn econòmic, o si escau, fins i tot benefici. Sorpresos? Evidentment, pot haver-hi actuacions públiques que persegueixin un benefici econòmic; i que aquest, serveixi per a complementar altres partides, o per a millorar serveis existents. Un bon exemple seria assolir eficiència en algun servei públic i destinar aquests recursos sobrants de pressupost a partides socials.
Models de finançament innovadors, PPP 

Diferents raons justifiquen l'existència de partenariats públic-privats o PPP, associats sovint a la generació de nous models de negoci on els agents públics i privats tenen una participació. Esmentarem algunes d'aquestes raons:
  • La importància de formular polítiques orientades a resultats. El sol procés de definició dels resultats esperats derivats del PPP provoca majors especificacions de l'objectiu, i, per tant, la promoció de l'ús d'indicadors específics per mesurar els objectius de l'activitat. Això, al seu torn, ofereix una major capacitat de controlar la qualitat del producte o servei i com s'ofereix o es produeix.
  • L'anomenat "value for Money", o la relació qualitat/valor-preu, que comporta la maximització del retorn de la inversió, l'eficiència i la productivitat. El concepte de cost d'oportunitat (allò a que he de renunciar si assigno recursos a un projecte determinat i no a un altre) és un aspecte a tenir a tenir molt en compte, i això, al seu torn, està directament relacionat amb un major esforç de transparència i rendició de comptes.
  • Majors necessitats financeres del sector públic, vinculades a l'Estat del Benestar, necessitats socials i limitacions pressupostàries.
  • Compartició del risc de les inversions (i per tant, del benefici). La transferència del risc de determinades inversions del sector públic al sector privat, sobretot en escenaris exposats a innovacions o mercats amb fluctuacions o canvis, ha de permetre guanys en eficiència i productivitat i millora dels serveis i la seva qualitat, alhora que comportarà major activitat i oportunitats.
Conclusions

L'entorn econòmic i la situació financera dels darrers anys ens empeny a cercar noves formes que ens permetin continuar garantint l'estat del benestar i l'aprovisionament de serveis públics, tot garantint-ne la qualitat i l'accés dels ciutadans.

El desenvolupament de nous models de negoci i noves formes de relació entre agents públics i privats es plantegen com solucions òptimes, doncs garanteixen al ciutadà els serveis i la seva qualitat, afavoreixen l'eficiència en la col·locació dels recursos públics i, per tant, la gestió pública, alhora que generen oportunitats al sector privat, afavorint l'activitat econòmica.

Això és especialment important per a fer front a projectes que requereixen grans inversions o d'elevat risc, com algunes de les iniciatives vinculades a programes "Smart Cities".

 
 

Comentaris