Esdevé una opció diferent, original i moderna. Una alternativa al Nissan Qashqai; el Fiat Sedici o el Ford Kuga, amb ADN propi. Se’l reconeix per l’engraellat típic d’Skoda, unes òptiques frontals rodones reservades per a l’enllumenat diürn i els antiboires, formes més aviat quadrades i uns discrets protectors de baixos que són més estètics que efectius. És un cinc portes força lluminós amb la posterior de generoses dimensions que viatja a 18 cm. del terra i presenta un interior ben reblat, amb bons materials i ajustaments precisos. No hi ha llacunes insalvables perquè alguns elements són herència de l’Octavia 4×4, de qui aprofita també plataforma, però la limitació de mesures exteriors (4,2 metres)s’ha de pagar d’alguna manera. Per començar, al darrera, el millor és enquibir-hi només dos adults i limitar la càrrega al maleter: un compartiment molt aprofitable -amb barres especifiques per a la subjecció dels paquets- però petit amb tots els seients desplegats. Ens ha agradat força el calaixet amagat sota el copilot, l’accessibilitat general i la modularitat interior. En pocs minuts es pot transformar l’habitacle, fent córrer els seients, plegant-los parcialment o total i, fins i tot, treure’ls del tot per deixar lliure una superfície de 1.760 litres.
L’Skoda Yeti equipa només motors turboalimentats d’injecció directa. Indiferentment si són de gasolina o dièsels. Nosaltres hem estat portant el 2.0 TDi de 140 CV d’origen VW associat a un canvi manual de sis velocitats. Amb aquest giny sota el capó, la darrera proposta dels xecs en el segment dels SUV gira molt bé sobre asfalt, s’estaciona amb facilitat i compta amb una bona visibilitat. El tacte, recorregut i precisió de la palanca del canvi obté bona nota però ens hagués agradat més una primera tan curta com les mitjanes de consum que obté en recorreguts mixtes on, difícilment supera els 7 litres, per molt que circulem a plena càrrega en carreteres de muntanya, abusant del peu dret. El comportament general hem de titllar-lo d’eficaç amb un marge d’arrapament sobre revolt gens menyspreable. En part, perquè el cotxe s’inclina poc però, especialment, perquè la suspensió treballa permanentment per filtrar les irregularitats i generar confort.
Com en el cas de l’Ocatvia 4X4, el Yeti confia en un embragatge central tipus Haldex de cinquena generació que, en condicions normals, envia el 96% de la força motriu a l’eix davanter. El sistema detecta en mil•lèsimes de segon possibles pèrdues de tracció o diferències de gir traslladant immediatament l’empenta cap les rodes del darrera, en un repartiment que pot arribar fins al 90-10%. Per aventurar-se lluny del paviment, el millor es desconnectar l’ESP (a través d’una tecla que hi ha sota el climatitzador) i prémer el polsador “off-road” per variar els paràmetres de l’ABS, el bloquejador electrònic de diferencial EDS i la sensibilitat de l’accelerador. Aquest mode activa igualment el mecanisme d’ajut d’arrencada en pendent i de limitació en descens ( a parer nostre no massa intuïtiu) però, amb tot i això, l’alçada respecte del terra, la manca de proteccions als baixos i els angles d’atac del morro la cua, condicionen el tipus d’itinerari sobre el qual deixa de ser prudent circular-hi. Les pistes en bon estat i les carreteres nevades són el seu terreny natural.
