Sit and talk? What for?

"Si Junqueras -sinònim de Puigdemont- és tan cristià com el presenten que recordi a Joan Pau II quan deia que un cristià no ha de tenir mai por a la veritat"

És obvi que si algun dia els nostres polítics es prenen aquest afer de la independència amb la seriositat i l’honestedat exigible serà llavors quan caldrà asseure’s i parlar de moltes coses amb l’Estat espanyol. Per contra, la situació actual no convida a actes del gènere social i justament desaconsella escenificar dites cimeres que no deixen de ser trobades amb cafè i alguna pasta, o pitjor encara dictadura de coca-coles zero, per fer-se passar per importants i generar expectatives a un poble que comença a estar tip i fart de bellugar-se com les baldufes per acabar sempre allà mateix.

El gran problema rau en dues qüestions essencials i continuadores d’aquesta sort de bucle o atzucac que ens trobem plenament instal·lats: necessitat de mantenir la gran aixecada de camisa –representat amb l’ignominiós i desvergonyit ho tornarem a fer- que es tradueix en una nul.la voluntat o incapacitat manifesta de fer el pas definitiu vers la independència. Si els nostres polítics suposadament independentistes creguessin realment amb l’ideal de la independència, el primer que farien seria deixar pas a d’altres que tinguin l’oportunitat de ser a l’alçada del moment històric i no cometessin les greus errades que ells, exili i presó, van cometre amb una nocturnitat que comença a veure l’alba.

Alba vol dir en gaèlic escocès Escòcia i, novament els amics de les faldilles i la torba, ens tornen a donar una lliçó d’ambició i savoir faire. Nicola Sturgeon, la primera ministra escocesa, ha deixat clar que faran un nou referèndum, un cop consumat el Brexit i, el més important, el faran sense demanar permís a ningú. Un cop dit i fet això, diem-ne fets consumats o unilateralitat, vindrà la fase del sit and talk no pas abans en cap cas. És d’aquesta manera com es fan les coses en l’àmbit internacional o en l’àmbit dels processos de secessió. No pas com fa aquesta ERC reproduint i, per cert molt malament, les pràctiques clientelars i lobbistes, de la Convergència dels anys noranta i inicis de l’actual segle. Si és que tenia una lògica aquelles actituds per mor d’un reforçament de l’autogovern, avui ha perdut tot el seu sentit amb una Catalunya que majoritàriament vol marxar i una Espanya que majoritàriament vol recentralitzar. I amb uns socialistes i podemites fent equilibris i jocs de mans que de ser a l’Edat Mitjana acabarien a la foguera per bruixeria.

Sempre dic que humanament ens ha de saber molt greu la situació de presó i exili, no ha des ser gens fàcil i més en alguns casos amb vailets acabats d’arribar o ben petits; però aquí del que es tracta és de pensar en la política i justament en el futur d’aquestes noves generacions. Alguns polítics com Junqueras demostren començar a tenir moltes reixes, cosa que l’honora, però igualment molt poques taules i fa o fan seguir una estratègia que, com l’anterior, està condemnada al fracàs. Tot això si és que l’èxit ve efectivament representat per l’assoliment de l’Estat català, cosa que sentint algunes veus de la seva formació resta més que qüestionable i genera perilloses i terribles ambigüitats i ambivalències.

 

Si Junqueras -sinònim de Puigdemont- és tan cristià com el presenten que recordi a Joan Pau II quan deia que un cristià no ha de tenir mai por a la veritat. Una mica de veritat i afegeixo humilitat i coratge –virtuts també apreciades per la fe cristiana- no serien mals remeis per la independència i farien totalment sobrer el discurs del victimisme i la falsedat encarnat amb la sentència del “ho tornarem a fer”. Què hem de tornar a fer? Declarar simbòlicament i perversa una independència per acte seguit desautoritzar-la o no dur-la a terme? I acte seguit parar ma, galta, boca i cul amb els senyors del 155? El dia de demà ja us honorarem edulcorant el nostre record, però ara aparteu-vos per mor de no perseverar en els errors comesos i així pider realitzar el que mai vau fer, perquè encara que us agradés mai hi vau creure. I passin tots unes bones festes de Nadal!

 

Comentaris (11)
La mayoría no apoya la recentralización Fa 1 mes
La mayoría demorática en España no quiere la recentralización, hemos tenido 2 elecciones en 1 año como para tener claro eso (solamente VOX apoya políticas centralistas). Pero es normal que haya más precaución después de que el gobierno de una región utilizara la descentralización como argumento para políticas rupturistas y con el objetivo de acabar con la unidad y solidaridad de los pueblos de España a través del odio.
ciutada del mon Fa 2 mesos
HOME ERC HA GUANYAT i dos vegades clarament amb la seua postura pragmatica l'altre partit el segon, i primer a barna i molt a prop a la resta del pais es l psc federalista i anti independentista, aixo gafarot et diu alguna cosa o tu el espot al que no li vota ni la mare quan es presenta 0 de 135 jajaj o el mercenari cotalelo , que no es creu ni lo que diu teniu la solucio, vinga au gafarot feu un partit els tres i si treieu un esco de 135 us convide a un pernil pata negra eh jajajajajajaja
APAÑAMELAPELA Fa 2 mesos
Com en sabeu de vendre la moto des de ERC. A les properes eleccions l'hostia que us fotreu serà descomunal. Tota la vida votant ERC i amb el 1er tripartit ja vàreu deixar de parlar d'independència a l'arribar al poder, botiflers L'Heribert hauria de resultar per veure en el que que us heu convertit en un partit col.laboracionista del 155 amb presos polítics. Quan tens el líder a presó, mana l'enemic. Gràcies a les engrunes que negociarà ERC amb l'opresor els independentistes ja ens
Josep Montmany Fa 2 mesos
Un article lúcid i per això encertat. En termes militars ningú va a la guerra amb els ferits al front. Sembla extremadament lògic.
Miren Fa 2 mesos
Crec que cal tenir sentit crític perque tot es pot millorar. En aquest cas però és un menyspreu injust per l’actuació d’uns politics que van tirar endavant el que els demanava una gran majoria i ho estan pagant molt car. Que fàcil que és fer una crítica des de la distància i a segona fila!
vendetta Fa 2 mesos
pèr fi algi diu la bestia pel seu nom,erc,botiflers.cup,botiflers jxc,botiflers momiun,botiflers anc,botoflers, tots a la merda
adolf Fa 2 mesos
Em sap molt de greu la situació dels presos i exiliats però no poden ser moneda de canvi,que pensarien els milers de catalans exiliats desenes d'anys,empresonats i afusellats per Catalunya.Si formen part de la negociació,Espanya ho te molt fàcil, a cada revolta a Catalunya,uns quants a la presó,155 i a negociar per cada vegada mes tindre menys autonomia.
Pere IV Fa 2 mesos
"És molt millor saber on volem anar tot i no saber encara per on s'hi va, que saber per on caminem sense saber on anem". "Sit and talk" ? No, gràcies.
Pere IV Fa 2 mesos
El espanyols, tots ells defensors de la unitat d'Espanya, no volen parlar de l'únic que els independentistes catalans volem parlar; ergo, espanyols i catalans independentistes no tenim res de què parlar. Aquesta és la veritat fonamental de tot plegat, fora de la qual tot acaba en xerrameca buida i comèdia. Així doncs, Marc, plenament d'acord amb tú. "Sit and talk" ? No, gràcies.
Francesc Fa 2 mesos
Que sigui el partit més votat, simplement vol dir que la majoria de catalans es deixen enganyar per el seus sentiments. Sí "tontes", no ens ho mereixem. Llàstima jo també mel's creie fins el 2015
el verdugo del Cid Fa 2 mesos
Coi! Ja era hora que algú parlés alt i clar 1) de la traïció dels exiliats i de la babauitat de deixar-se empresonat submisament de la resta i 2) del inevitable sacrifici que caldrà per desfer-nos d'aquesta xusma espanyola i dels seus representants electes que, en realitat, fan fil per randa el que ells, com a ciutadans "de a pie", no tenen gònades de fer-nos: "sodomizar a esa escoria catalana separatista". Apa, fotem el camp d'una punyetera vegada avui???
Catalunya s ha rendit. Fa 2 mesos
Al 100% d acord amb l'articulista. ERC només aspira a ser la nova Convergència i el tema de la independència el seguiran utilitzant eventualment en mitings i xerrades. El que trobo greu és que sigui el partit més votat i això implica que els votants estan d'acord amb aquesta manera ,falsa i poruga, de fer les coses.