A la Comunitat de Madrid, i més concretament a la bonica vila de Getafe, han ideat un sistema per integrar els immigrats i perquè aquests se sentin verament espanyols. A tal efecte, si volen adquirir la tan preuada, arreu del món, nacionalitat espanyola, han de passar un examen on donin proves contundents de la seva espanyolitat.
Per exemple, els pregunten quantes dinesties de reis han dirigit Espanya, una pregunta més aviat conflictiva; demanen que l’examinand citi tres escriptors espanyols del segle XVIII (s’ho volen creure si els hi dic que ara mateix jo tindria serioses dificultats per contestar?); quin nom va rebre la primera Constitució espanyola; qui va ser Murillo; què va passar a Espanya el 1868 (glups!), o qui són Rafa Nadal i Calderón de la Barca (¡toma castaña!).
I és clar que hi ha hagut protestes, perquè, tenint present la mitjana cultural espanyola, aquest examen el passarien molt pocs espanyols d’arrel, però diu el Tribunal Superior de Justicia que l’examen està molt ben pensat, i el Consejo General del Poder Judicial –els membres dels qual, exhaustos per la feinada de l’Estatut que ha fet feliç a tanta gent- han dit que, com que ells directament no ha n rebut queixes, doncs que no tenen res a dir.
Sabem que cada poble sobirà s’ho munta com pot per integrar els nou vinguts, que és una tasca àrdua que, en mans d’alguns desaprensius, por arribar a ser la base de furients filosofies del desgavell. També sabem que la visió de la realitat , per a alguns, és una mena de magma imaginari que tenen al seu cervell particular i que ho ignoren tot sobre l’entorn d’un xicot senegalès, una dona colombiana o un senyor marroquí. Un petit -però obligatori- treball de camp potser els faria baixar dels seus núvols on impera la grandesa i la “Roja”. No sé si per aquest ordre.
Ara bé, quan penso què ens farien i què ens dirien als catalans si féssim un examen ni qui sigui més moderat sobre la realitat catalana, els acudits castissos que sortirien a l’ABC i les opinions dels tertulians que estimen tant la llibertat que pensen que l’espanyol ha de ser obligatori però no es català, m’agafen ganes de fugir. Als nostres immigrats, que van arribar a Mèxic o a Veneçuela, mai els van fer passar per aquest tràngol, tot i que els van salvar la vida.
Només quan miro els excessos i la retòrica de la “Roja” m’adono que el diàleg ha esdevingut impossible. Tant si ets català com senegalès.
