“Me da usted la lista de los trabajadores de esta empresa y sus DNI’s“, deia un dels guàrdies civils als responsables de l’empresa editora d’aquest diari. Naturalment, s’hi van negar. Però aquesta és una escena real que mostra, clarament, fins a quin punt hem arribat després de quaranta anys d’una democràcia de baixíssima qualitat, on un fiscal ostentós amenaça el conjunt de la societat a través dels càrrecs electes i dels mitjans de comunicació del país. Requeriments amb el membret de la Guàrdia Civil i policies arrencant cartells per atacar la democràcia i la llibertat de premsa. Escorcolls a les imprentes i pàgines censurades a internet que demostren -tristament, tristíssimament- la base franquista d’un sistema autoritari que es nega a posar límits al seu poder.
“No tinc por” és una consigna magnífica, però voluntarista. Sí que tenim por. Tenim por de l’Estat al qual paguem els impostos, de l’estructura que se suposa que hauria de garantir els nostres drets. Però aquesta mateixa por és, justament, la que ens obliga a fer-hi front. La temença no ens paralitzarà perquè faria inviable aquest país, que ha de ser governat pels representants elegits pels ciutadans i no pas per magistrats, fiscals i guàrdies civils enviats per unes elits madrilenyes extractives i autoritàries.
El Món, per tant, continuarà on és. Informant i opinant sobre el referèndum que les institucions catalanes han convocat per a l’U d’Octubre. Tan compromesos com els nostres lectors. Tan determinats com els nostres alcaldes. Conjurats amb les generacions que ens van precedir i amb les que vindran. Ens veiem a les urnes.
