Sí, som perillosos

"Anem a un carreró sense sortida si no entenem les pors dels altres i la nostra responsabilitat en aquest conflicte"

De tot això que ha passat els darrers mesos, hi ha una cosa que hem de tenir clara i que penso que estem obviant d'una manera força infantil: som perillosos. Som molt perillosos. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són un perill públic (per l'Estat). No han emprat la violència (ans al contrari) i no han utilitzat cap mena de coacció per aconseguir els seus objectius, és cert, però són altament perillosos perquè són la concreció d'un poble rebel. Penseu, realment, que aquella actitud d'alienat mental del Rei al discurs del 3 d'octubre era fingida? Penseu que les decisions al límit de la llei de Llarena o Lamela són còmodes o agradables per a l'Estat? Decisions, per cert, que prenen sabent que els passaran factura a nivell internacional a mig termini. Penseu que ho fan de grat, això? Ho fan perquè som escandalosament perillosos i perquè estan profundament espantats i humiliats.

 

El repte que hem llençat a Espanya és descomunal. Salvatge, vist des de la seva òptica. I em sorprén que no entenguem clarament que l'Estat hagi posat tota la seva estructura a funcionar per esclafar-nos. Al marge de si tenim dret a ser independents si així ho volem (jo crec que sí) o de si és just demanar un referèndum (òbviament, penso que sí), hem de fer l'esforç d'entendre que de manera unilateral els vam dir que érem una República. A la seva puta cara. I, el que és pitjor, no la vam executar. Cosa que va ser com una mena de petició perquè vinguessin a buscar-nos en furgones de tres en tres. Entenc que pensem que tenim la raó i que defensem el nostre dret a independitzar-nos, però no ploreu més. No us mireu amb cares de sorpresa. Us prego que entengueu que l'agressió que hem dut a terme és notable. Segurament de les més bèsties que ha hagut d'encaixar l'Estat. Era obvi que es defensarien amb tota la seva força perquè els estats sobreviuen a base d'imposar l'statu quo. Per la força.

 

 

La república declarada i mai executada és perillosa per l'Estat i han reaccionat proporcionadament a la seva por. Estan en pànic per una cosa que els sembla enorme, importantíssima i greu. En realitat, li donen més valor al que hem fet que nosaltres mateixos. De fet, moltíssims espanyols (la majoria bona gent) senten un enuig real cap al nostre menyspreu per la seva nació. Ens pot agradar més o menys, però de res servirà tot aquest patiment si no fem l'esforç d'agafar certa perspectiva i replantejar-nos els nostres dogmes. Anem a un carreró sense sortida si no entenem les pors dels altres i la nostra responsabilitat en aquest conflicte.

 

Comentaris