El règim del 78 és innocent. El PP és el culpable que a Catalunya hi hagi una majoria parlamentària i governamental que ha decidit posar les urnes sense el permís de la Metròpoli per permetre als catalans decidir si volen romandre a la colònia o volen fugir. I el PDeCAT també és culpable, perquè, fruit de la seva dèria retalladora i corrupta genèticament convergent, s’ha abocat a un referèndum sense garanties per salvar-se, empenyent un ramat d’ovelles dòcil a un salvatge xoc de trens amb els lloats valors de la Transició espanyola i la monarquia. Ni referèndums ni xocs de trens, la solució al mal català passa per la victòria de les esquerres reformistes –que no rupturistes- a Madrid i per la substitució-aniquilació dels exconvergents a Catalunya per un gran pacte d’esquerres. Només cal tenir una mica de paciència perquè això passi, i aleshores aquesta obsessió pels valors del republicanisme i el dret a decidir, on els més radicals fins i tot posen aquests valors per davant del seu patrimoni i la seva carrera política, desapareixeran per donar pas a un projecte d’Espanya plurinacional absent de conflicte social i nacional.
Aquesta és la tesi dels ‘Comuns’, de Podemos i de Podem Catalunya, que el problema no és un Estat autoritari i corrupte que no ha fet net amb el passat, sinó unes sigles de partit. Amb aquesta sentència exculpatòria de l’Estat com a subjecte polític responsable del conflicte, validen la Transició, la llotja del Bernabéu, el règim monàrquic i la deixalla franquista acumulada al búnquer del 78, incloses les clavegueres de l’Estat. Ras i curt, blanquegen el PP i el règim per poder posar la prova de càrrega a Catalunya i negar la legitimitat de les institucions catalanes i dels seus ciutadans per convocar un referèndum d’independència vinculant.
Defensar la legitimitat de les institucions catalanes i els seus ciutadans per votar unilateralment, després de tots els intents per aconseguir un referèndum acordat amb Madrid, implicaria pagar un preu molt alt en les seves aspiracions reformistes, encara que fessin una campanya massiva pel ‘no’. Perquè a hores d’ara, defensar les urnes vinculants significa posar per davant la voluntat d’un poble abans que l’aparell legal del 78. Un repte no apte per a covards.
Algunes elits dels ‘Comuns’ aniran a votar l’1 d’octubre en clau de festa de fi de curs dels casals d’estiu. Explicaran que el seu ‘no’ és en realitat un sí a la fraternitat amb Espanya, i que això està molt bé perquè els recorda el 15M. Algú altre de tradició republicana acabarà votant sí per no haver de justificar-se a ell mateix un vot a favor del règim monàrquic. Altres ‘Comuns’ aprofitaran el dia per desacreditar l’independentisme corrupte sense dipositar cap papereta. Uns altres votaran ‘sí’ o ‘no’ perquè consideraran que estan davant d’un acte de sobirania plenament democràtic i exerciran el seu dret de vot amb la consciència que serà vinculant. Aquests seran, a títol individual, els més valents. I passi el que passi, l’Espanya que volen reformar ja no serà la mateixa que el 30 de setembre.
