Aquest no és un article que busca entre línies i percentatges per dit que els partits independentistes surten reforçats i que el sobiranisme creix. És cert que la suma entre ERC i CDC (32,6%) suma un xic més que les eleccions del desembre de l’any passat (31,07%). També és cert que l’unionisme, representat per PSC, PP i C’s, també ha sortit lleugerament reforçat passant d’un 39,94% a un 40,89% dels vots emesos. O sigui, no ens enganyem. No ha canviat massa el panorama.
Ara bé, el que sí ha canviat és el ressorgiment del PP que, acompanyat de la fi del somni (humit) de l’Albert Rivera, deixa al Congrés (i al Senat) una dreta més forta que fa uns mesos. Una dreta desacomplexada que, tot i que sembli difícil en fer sumes i restes, el més lògic seria que governés quatre anys més. Un altre constatació evident és la fi d’un altre somni (humit): el de Pablo Iglesias i tots els seus equilibris en comú per provocar el que sí hagués estat un canvi significatiu al país. Si PSOE i Podemos haguessin sumat la majoria absoluta (independentment de qui fos primer i segon) ara estaríem sentint declaracions sobre una segona transició, una nova espanya federal i promeses d’un tracte just a la “perifèria”. En altres paraules ens estarien venent una moto que possiblement mig país estaria comprant (com ja van comprar l'”apoyaré” de Zapatero). I això sí podria ser, al meu entendre, la fi del procés ja que es veuria superat per una enèsima seducció per part d’una teòrica Espanya plurinacional. Segurament tot plegat seria una mentida igual que totes les altres vegades que s’han proposat/promès/intentat.
Però com que això no passarà ens trobarem un PP que no tindrà cap vergonya en seguir actuant com fins ara. Tindrà més motius i més escons per fer-ho. I això, hi estigueu d’acord o no, emprenya un percentatge molt alt de la població catalana. Els emprenya tant que crea nous indepes dia sí dia també. El referèndum ni hi és ni se l’espera (governi qui governi el PP té majoria absoluta al Senat). La reforma constitucional haurà d’esperar si mai el PSOE té prou escons i prou voluntat (ho dubto) per fer-la efectiva. Podemos i les seves confluències i fusions per canviar Espanya de dalt a baix no tindran cap mena de poder polític i, per tant, la hipotètica nova seducció ens l’haurem de pintar a l’oli. El que sí tindrem és un PP que va de cara.
Potser si ets indepe estaries més content si el titular fos que un Junts pel sí al Congrés ha guanyat les eleccions amb 17 o 18 escons. Potser estaries més content si Catalunya tingués nous pressupostos i el president no hagués de sotmetre’s a una qüestió de confiança. Potser estaries més content si els partits unionistes haguessin patit una forta patacada electoral a Catalunya… Però no estiguis trist: la fàbrica més gran d’independentistes sembla ser que no tanca ni està en crisi. Crec que si ets indepe la teva por ha d’estar més a casa que fora. Has de patis més perquè els que hi ha ara s’entenguin i tinguin prou valentia com per provocar una ruptura de veritat. El que està clar és que amb un govern del PP segur que “el problema catalán” no se solucionarà per les bones.
