Segons una enquesta encarregada per una famosa revista, més de vint mil catalans reconeixen haver mantingut relacions sexuals al seu lloc de treball; i entre els llocs més sovintejats situen en primer terme el despatx; segon, dependències com ara l’arxiu, el magatzem o el vestuari; tercer, els lavabos i quart l’ascensor. A la pregunta de quina era la posició laboral entre les dues persones en qüestió, la majoria respon que d’igual a igual; també diu l’enquesta que la majoria no se’n penedeix d’haver-ho fet i que valoren positivament l’experiència.
En opinió de Gustau Levit, professor de psicologia clínica hospitalària de la Universitat Ramon Llull, “és normal que aparegui l’atracció entre companys de treball, sobretot en empreses que contracten persones de perfils similars.” Per la seva banda, la doctora Sonia Blasco, autora del llibre Camino al orgasmo: la sexualidad femenina sin secretos, considera que els grans reptes de l’home i de la dona són l’amor i la feina perquè “és allí on cadascú posa les seves expectatives per superar-se i viure millor. Aquests anhels repercuteixen de manera directa i indirecta sobre l’instint sexual i de conservació. La feina està carregada d’excitació i en ella es satisfan tendències agressives i amoroses. Per això la companyonia laboral suposa un plus a l’hora d’escollir el candidat amorós. Si a això hi afegim el morbo d’allò que és prohibit, la feina esdevé un poderós afrodisíac”.
Doncs sí, sembla força entenimentada aquesta argumentació, perquè les moltes hores viscudes a la feina suposen moltes oportunitats per tal que un tracte diari desemboqui en una relació afectiva o, si més no, en una aventura circumstancial. El contacte diari afavoreix l’intercanvi d’intimitats i d’aquí al desig de conèixer més a fons l’altra persona només hi ha un pas. Així és la vida, i així de divertida pot ser aquesta condemna bíblica anomenada feina.
