'Serena': Arítmies melodramàtiques

"Compta amb un aconseguit apartat tècnic però, en l'aspecte de guió, no aconsegueix estar a l'altura de les seves pròpies emocions"

El tempo que acompanya la nova pel·lícula de Susanne Bier (En un món millor) pateix d'una arítmia dramàtica desestabilitzadora que converteix l'experiència audiovisual en un confós viatge.

Des d'un inici volàtil i precipitat on se'ns presenta condensadament el naixement de l'amor romàntic entre dos ambiciosos personatges, passem a una dilatada i pausada narrativa on se'ns comuniquen de manera insípida els conflictes econòmics a què s'enfronten els protagonistes, empresaris fusters a Carolina del Nord durant la Gran Depressió. I, de sobte, despertant bruscament aquells que s'hagin quedat adormits a la butaca, la batuta de la cineasta danesa eleva tenebrosament el ritme i la intensitat melodramàtica per enfrontar-nos de cop a tots els draps bruts, a tots els dolors i a totes les crueltats possibles contingudes (i previsiblement anunciades) en la història.

Ell (un Bradley Cooper amb un registre dotat de poca varietat de matisos) és un empresari ambiciós i decidit que, inalterable davant les misèries dels seus treballadors, vol veure créixer el seu imperi malgrat les creixents demandes de no seguir destruint l'hàbitat de la zona. I la coneix a ella (una Jennifer Lawrence carismàtica que eleva, amb el seu nivell interpretatiu, les possibilitats de mantenir el públic atent a la pantalla), una atractiva jove que, tot i el seu passat tràgic i la seva admirable valentia a l'hora d'imposar el seu lloc en un entorn de poder masculí, no aconsegueix generar la proximitat suficient. Perquè si de quelcom peca Serena és de transmetre una fredor en l'aspecte dramàtic que fa impossible sentir empatia pels seus personatges. I, tenint en compte que el perfil dels protagonistes no ens ho posa precisament fàcil, el seu gèlid retrat complica encara més que sentim les seves tragèdies.

Adaptació a la gran pantalla de la novel·la homònima i gran èxit de vendes de Ron Rash, escrita per a la gran pantalla pel guionista Christopher Kyle (Alejandro Magno), Serena compta amb un aconseguit apartat tècnic però, en l'aspecte de guió, no aconsegueix estar a l'altura de les seves pròpies emocions.

Serena

EUA, 2014.
Direcció: Susanne Bier.
Guió: Christopher Kyle (basat en la novel·la de Ron Rash).
Actors: Jennifer Lawrence, Bradley Cooper, Toby Jones, Rhys Ifans.
Durada: 109 minuts 

 
 

Comentaris