Serà llarg, però val la pena

"Cap estat civilitzat hauria deixat que les coses arribessin on han arribat"

Es podria haver fet millor, la Transició? En el terreny dels desigs segur que sí, però en el de la realitat, probablement, no. Donada la relació de forces realment existent en aquell moment, podríem afirmar que l’oposició democràtica en va treure petroli. El Règim franquista, per la seva banda, va tenir la intel·ligència d’anticipar el seu final –i col·laborar-hi– a canvi d’impunitat abans no es modifiqués la relació de forces en direcció a la ruptura. La impunitat (“exempció de càstig”, segons el DIEC) va implicar la continuïtat dels responsables del Règim en les estructures judicials, policials, militars, eclesials, econòmiques i polítiques. A canvi, Espanya esdevenia una democràcia parlamentària homologable en les formes a les del seu entorn. Un gran avenç, sense dubte. L’avenç possible en aquell moment. Però amb la continuïtat i no depuració dels responsables alts, mitjans i baixos del Règim, es garantia també la continuïtat d’una determinada cultura política autoritària, corrupta i i ultranacionalista en la vida pública espanyola i en les estructures profundes de l’estat. De tot plegat se n’ha dit una Transició “exemplar”. Digui’m que va ser la Transició possible, però no pretengui que li compri que va ser exemplar, si us plau.

Quaranta anys després, encara en paguem conseqüències a tots nivells. Sense entendre això, no s’entén la manera com l’estat espanyol ha tractat el conflicte català. Catalunya representa un 20% de la població espanyola, el 21% del PIB, el 27% de les exportacions i és, a més, un país amb institucions i llengua pròpies. Cap estat europeu mínimament civilitzat hauria afrontat una crisi amb un territori d’aquest pes específic econòmic i polític amb la plantilla autoritària aplicada per l’estat espanyol. És simplement impensable. Cap estat civilitzat hauria deixat que les coses arribessin on han arribat. Molt abans s’hauria fet política, s’hauria escoltat, s’hauria transaccionat, s’hauria pactat. L’enfoc espanyol del conflicte català és tan extemporani que només s’explica perquè el franquisme i la seva cultura política es van quedar enquistats, aferrats als òrgans vitals de la democràcia que naixia. I és així com, l’any 2019 i dins la UE, un uniformat d’un cos militar com la Guàrdia Civil pot fer un discurs polític i amenaçador en un acte oficial envoltat de parafernàlia patriòtica, sense que l’endemà passi absolutament res.

 

La setmana que ve, quaranta anys de democràcia malgirbada ens cauran a sobre i ens faran mal. Tenim la desgràcia de viure en un estat que no sap fer les coses d’una altra manera. Però aquesta maledicció no té perquè ser eterna. Construir un nou país, una república catalana democràtica i social, és una causa que val la pena. Costarà molt, serà probablement un combat llarg, però la lectura de la sentència ens dirà molt clarament que val la pena.

 

Comentaris (10)
Narcís ( per què no es fumen amb el mateix Marroc .. serà por a una altra ' marcha verde ', serà por a no deixar-los pescar, serà por a omplí'ls-e d'il·legals ? en l'endemig, com tant ' professional de la navalla ' ? ) Fa 1 mes
Verament, no hi ha res a fer , ço és, de què serveix la cultura, la coneixença, l' educació, el coneixement, la racionalitat, l'humanisme, la imaginació, la intel·ligència .. ensems amb l'empatia, la pau àdhuc mateix amor .. davant de prepotència així covardia, agraïment per l'interès o nòmina àdhuc a la caça de recompenses i, què dir-ne, manca d'il·lustració ensems amb cercar el mal, si cal, mateix vessament de sang ? PD : contra els catalans ( així civilitzats ), què valen
Ramon Fa 1 mes
La independència d'ERC no valia la pena. Imagina't la merda que pretenen ara.
cvinyas Fa 1 mes
la claves. la questiö ės, la majoria d'espanyols fan tambė aquest anàlisi?
cvinyas Fa 1 mes
la claves. La questio és: la majoria d'espanyols tenen aquesta visio?
¡Que malos que son! Fa 1 mes
¡Y cómo nos maltratan! Dicho esto, querría recordar que dieciocho meses pasan volando. De hecho, creo que ya han pasado unas cuantas veces.
Òscar Fa 1 mes
El problema no és que hi hagi "franquistes incrustats" en tots els ressorts del poder de l'Estat espanyol, sinó que l'Estat espanyol és dirigit per Castella, una nació imperialista, colonitzadora, espoliadora i assimilacionista. El 1600, el 1778, el 1854 o el 1919 no hi havia franquisme, però l'Estat espanyol ja funcionava amb aquesta mentalitat, perquè ja era dirigit per Castella. ¿El comte-duc d'Olivares era franquista? ¿Quevedo era franquista? Carles III, que va prohibir l'ensenyament
Victor Fa 1 mes
La transició es va fer bé fins l'any 1982. Ens va anar avançant en tot el que es va poder. Però després del cop d'Estat (real) del 1981 i la majoria absoluta del PSOE hi havia l'oportunitat i el recolzament social per fer net i no es van fer. Felipe González i Alfonso Guerra, que donen liçons a tothom en són els responsables . Gràcies a ells el franquisme ha pogut revifar fins a tornar ser hegemònic. Com pot ser que el general Garrido encara no hagi estat fulminat ?
Ramon Fa 1 mes
Espanya ens ha tingut por en funció del nostre nacionalisme identitari. Quant major ha estat el nostre consens nacionalista identitari, major la seva por. Quan la Transició estaven cagats. I amb l'ensulsiada del tripartit i el consegüent resultat electoral del 2010 van tornar a estar-hi.
L'error habitual Fa 1 mes
A Voltas, conegut fanàtic secessionista, no se li pot demanar més. No hi ha conflicte Catalunya-Espanya. Hi ha un conflicte intern a la regió espanyola coneguda com Catalunya. Als països democràtics del nostre entorn no es permeten els partits secessionistes; aquesta és la diferència amb la democràcia espanyola..
Joan Fa 1 mes
No és que el franquisme s'hagi quedat. És que el franquisme és Espanya en estat pur.