Ser temuts pel que representen…

"Pel que fa a la compareixença el dia 8 al congrés espanyol de tres parlamentaris catalans, hi afegiria que l'important és el que ells creguin que representen"

En termes de poder real, ja deia Maquiavel que ser temut pel que representes és més important que ser estimat pel que ets. Pel que fa a la compareixença el dia 8 al congrés espanyol de tres parlamentaris catalans, hi afegiria que l'important és el que ells creguin que representen. Perquè si només fan com que porten a ses senyories la decisió d'un "parlament autonòmic" sotmès a les estructures de l'Estat espanyol i legitimitat, en última instància, per la seva Constitució, ho tindran magre, la senyora Rovira i els senyors Turull i Herrera (excepte canvis d'última hora en el repartiment).

Contràriament, si els delegats del Parlament català se senten representants d'un poble sobirà, les coses canviaran molt. L'objectiu dels seus discursos serà menys el de convèncer ningú, prèviament convençut de la seva "raó d'Estat", que el de mostrar un nou subjecte polític en acte, que no acata cap legalitat aliena a la seva voluntat constituent. D'altra banda, la posada en escena ja no serà la de les víctimes d'una lapidació anunciada, sinó la dels delegats d'un poder que no es vol imposar a ningú, sinó que és contrapoder autèntic, fidel a si mateix, mogut únicament per la necessitat d'abolir el poder imposat des de fora. I si no donem mostres que la nostra força no descansa en el discurs polític convencional, sinó que emana de la capacitat democràtica i pacífica d'un poble mobilitzat, en les condicions més adverses, per exercir la voluntat autònoma sense dominar l'altre, no esperem res del reconeixement internacional, tan necessari, de la justa raó que ens mou.

La resta –apel·lacions al diàleg, necessitat de pactes, concessions mútues, història comuna, en el millor dels casos; o en el pitjor: amenaces i xantatges, ultimàtums i desqualificacions, fons de rèptils periodístics i menyspreu de tot a cent-- s'han de considerar vies de circumval·lació entorn del poder establert. I no se n'ha de pagar cap peatge, perquè, nosaltres, ja hem obert una via pròpia.

 
 

Comentaris